L'afer Rubiales s'ha convertit en una guerra pel poder. El president de la Federació no té cap intenció de dimitir i no té superior jeràrquic. No depèn del ministre d'Esports, Miquel Iceta, perquè la RFEF és un ens privat, no públic. Si no dimiteix, només la Federació, que ell controla, pot fer-lo fora. Ja ho va demostrar el seu predecessor, Ángel María Villar, a qui no hi havia manera de fer-lo fora tot i els seus excessos. Va acabar a la presó. Els presidents de la Federació de Futbol acostumen a tenir ben lligades les fidelitats i els suports dins la casa. Rubiales cobra molts diners, 700 mil euros l'any, i controla molts diners, el pressupost de la RFEF. Per això sempre ha tingut enemics que el volen fora. Ell ho veu com una nova guerra per abatre'l. No entén que ara és una altra cosa, que la societat no tolera gestos masclistes i prepotents com els que va mantenir a la llotja i al camp. No és el món del futbol, ja transcendeix a això.
Rubiales pretén controlar l'allau que li cau a sobre amb un vídeo de disculpes que només han empitjorat les coses ("No hubo mala fe por ninguna de las dos partes") i demandant als tribunals els periodistes que ell cregui que atempten contra el seu honor. De moment hi ha una presentadora de TV3 que ja ha rebut la demanda. És Danae Boronat, que va fracassar al capdavant de Zona franca però que anteriorment era la cara del futbol femení dins la CCMA. Se suposa que hi tornarà tot i que durant tot el Mundial femení ha estat desapareguda. Ella mateixa ho explica a twitter:
Se suposa que aquest tuit de Danae Bortonat és el motiu de la demanda. Boronat va escriure'l diumenge a la nit, després de tot l'escàndol del petó de Rubiales. Amb certa intenció està publicat en català i castellà, perquè l'entengués el seu últim destinatari, Rubiales. Tenen comptes pendents. Danae ha estat molt crítica amb el president de la RFEF durant la guerra entre el seleccionador Vilda i bona part de les jugadores que van haver d'abandonar la Selecció. Algunes segueixen fora per haver denunciat els mètodes del tal Vilda. Un Jorge Vilda que s'està salvant de la crema gràcies a l'escàndol Rubiales. El seleccionador va tocar el pit a una jugadora:
Jorge Vilda està veient les orelles al llop, la seva destitució, ja que el seu únic defensor era Rubiales i aquest perilla. Per això Vilda ara es dedica a dir que han estat "campeonas" del món, en femení, i no "campeones" com deia i repetia a cada roda de premsa: "Contentísimos, superfelices, con ganas de celebrar con todo el país porque somos campeonas del mundo":
Cínic i oportunista fer-ho ara que va tard, però amb un instint de supervivència superior al de Rubiales.