En xoc. Així acaba de deixar Luis Rubiales tot l'Estat espanyol. El president de la Federació espanyola de futbol ha fet marxa enrere i no dimiteix del seu càrrec, malgrat l'escàndol de conductes inapropiades arran de la victòria de la selecció al mundial. El petó als morros de Jenni Hermoso i les pressions a la jugadora, els tocaments a la llotja al costat de Letícia i Elionor, les seves declaracions incendiàries i insultants... Doncs bé, tot això, estimats lectors, són coses de la xacra del feminisme. No ho diem pas nosaltres, són les seves paraules d'aquest matí durant l'Assemblea a la Ciutat del Futbol de Las Rozas. L'espectacle ha estat descomunal i lamentable, un esperpent sense precedents.
🔴 Luis Rubiales no dimiteix, DIRECTE | Reaccions i última hora
Més que una assemblea d'un estament modern, això s'ha convertit en un míting de VOX. Rubiales ha tret el manual del masclista prèmium, ens han ensenyat a tots (especialment a les dones) què és el feminisme i, finalment, s'ha desempallegat de totes les acusacions. Que si besar la Jenni va ser consentit, que l'única taca va ser tocar-se els genitals en presència reial, que si els partits d'esquerres i els mitjans el volen matar, que si Espanya no és lliure. Fins i tot ha fet aparèixer la seva filla, plorant a la grada, per completar el xou. No se'n va, tot el contrari. Ni ell, ni Vilda. Passen de tot, fins i tot de la FIFA, dels clubs, de les jugadores, dels sindicats professionals. La seva és l'única veritat. I aquesta és que el volen sacrificar. Increïble.
Jordi Basté sentencia l'esperpent de Rubiales amb aquesta comparació
Mirar la compareixença del president ha estat colpidor, l'estupefacció no deixava de créixer. A les xarxes socials la cataracta és brutal, especialment entre els periodistes, amb els ulls com taronges i un sentiment de rebuig irrefrenable. Tot el contrari al que passava a l'interior de l'auditori, on s'han sentit algunes ovacions a Rubiales. Clar, el públic escombrava cap a casa, ningú que volgués que es mantingués en el càrrec ha assistit a la cita. Tot eren assalariats, amics de conveniència i família. Dels que han dit la seva, el que més ens ha impactat ha estat Jordi Basté. Ha sentenciat Rubiales amb una comparativa d'enorme precisió. No era una federació esportiva, més aviat "l'Assemblea de la República de Gilead", esmentant la distopia de la famosa sèrie 'El conte de la serventa'. Molt encertat.
Reaccions a dojo, estupefacció amb Luis Rubiales
Més reaccions? Doncs Joan Maria Pou, també de RAC1, o Elisenda Carod, de Catalunya Ràdio, es feien creus. "Què està fent?", "això s'ha d'analitzar morfosintàcticament". El gallec Suso de Toro deia que "o Rubiales acaba preso o ganan los golpistas". Antonio Maestre: "Mucho asco". Gonzo, de La Sexta, es quedava parat amb els aplaudiments de Jorge Vilda i Luis de la Fuente, seleccionadors femení i masculí respectivament. Antón Losada, "ha perdido la razón", Agnès Marquès "que el facin fora", Jair Domínguez, "estic cridant pel carrer". De fet, cada minut que passa en tenim més rèpliques. Cap a favor de Rubiales, per descomptat. Brutal.
Morirà matant. Quina tristor.