Lydia Lozano humiliada a l'estrena de 'Sálvese quien pueda', l'episodi més vergonyós

'Sálvame' ha sortit de la tomba i té una nova vida lluny de Telecinco. Netflix ha ressuscitat el mort amb 'Sálvese quien pueda', l'esperada estrena ja és una realitat. Hi havia molta expectació per veure el contingut d'aquest docu-reality, que recupera a la perfecció l'ambient que regnava entre els col·laboradors de Jorge Javier Vázquez. El de Badalona és la gran absència, però el que sobren són pulles, mastegots i alguna humiliació a una víctima propiciatòria, habitual, perenne: Lydia Lozano. La canària rep, i rep, i rep, i rep. I al final, plora. Clar. És la seva especialitat, d'altra banda. Això i 'El Chuminero'.

Hi ha qui diu, i no li manca raó, que la mítica col·laboradora del cor té un historial periodístic de dubtosa reputació. Una de les grans pífies de la seva carrera va ser la bola d'Ylenia Carrissi, filla d'Al Bano i Romina Power. Va defensar que no havia mort, participant d'un espectacle de circ i ferint el cantant italià. Tanmateix, ha donat per morta a gent famosa ben viva, o al revés: parla de morts com si se'ls hagués trobat rentant-se les mans al vàter. Quan et dediques a la premsa rosa i, a més a més, ets una de les estrelles de l'espectacle que feien a Telecinco, és impossible que la teva fama no traspassi fronteres. A Miami ja la coneixien, o pitjor encara: van fer que la coneguessin en profunditat. El director David Valldeperas els anunciava una bona notícia: cadenes i programes volien els Belén Esteban, Terelu Campos, Kiko Matamoros i companyia. A ella, però, no. “Repudiada”.

Aquesta paraula és la que li dedica un productor: “Ningún programa quiere contar contigo en sus filas. Cuando decimos tu nombre nos dicen que no”. Més tard, apareixen uns periodistes a fer de mediadors per col·locar-la en alguna tertúlia. La cosa empitjora: “El torrente de cagadas, puedes usar un rollo de papel higiénico porque revives muertos, afirmas mentiras, mentiste a España”. Lozano va tocada, però acaba caient quan li etziben: “Estás descontinuada, desfasada, eres un mueble vintage. Te he visto llorar en 'Sálvame' y eres una pésima actriz”. I el bonus track: “Retírese de su carrera. Le voy a ayudar. Ven al Perú, te van a ver 400 millones de personas”. I què passa? Doncs que la Lydia plora. I amenaça de fotre el camp. Cosa que, evidentment, no va passar.

El que sí que va passar, pel que sembla i malgrat que Lozano ho vulgui esborrar de la seva memòria, és una vivència íntima de joventut i que afecta un dels seus companys de feina. L'episodi no podia faltar en un revival de 'Sálvame', perquè saben que li fa molta vergonya, que ho passa malament. Durant una mena de joc d'adolescents per explicar veritats incòmodes bevent una copa, es planteja això: “Yo nunca me he sentido atraído por Kiko Matamoros”. Qui reconeix que sí a l'instant? Víctor Sandoval i María Patiño. Chelo García Cortés afegeix, molt fina ella, que “no me hubiera importado tirármelo”. La càmera, però, es fixa en una Lozano impàvida, immòbil, amagada sota les ulleres de sol. I se sent, eixordadora, la veu de Kiko Matamoros: “¡Lydia, hija, que me hiciste una paja!” La cara de la tertuliana, un poema. Com sempre. 'Sálvame' 2.0.