Castellserà, comarca de l'Urgell. 976 habitants que viuen al cor de les terres de ponent. I cap allà que se'n va anar el Quim Masferrer en el segon capítol de la nova temporada d'El Foraster, com sempre, una delícia, com sempre, tocant la fibra i emocionant-nos, però a l'hora, dibuixant-nos un somriure d'orella a orella. Com sempre, èxit total d'audiència entre els espectadors catalans i primera opció en la nit d'aquest dilluns. Si la setmana passada ens vam quedar amb els ulls com a taronges, gairebé sense atrevir-nos a respirar, gaudint del silenci penetrant de la Dansa de la Mort de Verges, només trencat pel so del timbal, ara vam quedar-nos igual de commoguts amb imatges com les d'una posta de sol espaterrant, les millors postes de sol del planeta segons els orgullosos veïns de Castellserà... I no van equivocats...
També ens vam quedar sense paraules en veure què hi té alguna veïna al congelador, al costat dels polos... una serp amb dos caps... amb la qual la Julita es prepara caldo "amb un bocí de serp..., perquè per la circulació de la sang va molt bé"... Meravellosa. Res d'ossos de pollastre o un trosset de pernil... un bon tros de serp, el millor que hi ha:
Curiosament, a casa seva el Mag Lari no hi té cap serp amb la qual fer caldo. Però hi té moltes altres coses. Una casa-museu-atracció de fira espectacular a la qual va deixar entrar en Quim, i de retruc, tots els espectadors, que vam al·lucinar. L'estimat mag, un dels més descomunals que tenim en aquest país, bona persona fins dir prou, divertit, diferent, mestre absolut de la màgia, va demostrar per què se l'estima tant, amb la seva generositat i sornegueria. Fa poc que viu a Castellserà, al mig del poble. Des de fa dos anys, i des del primer moment, va tenir una impressió immillorable: "Em sento estimat, em sento que la gent d'aquí ens tracten molt bé i jo també me'ls estimo molt". Va anar a parar a 'la casa noble del poble', que "ara es diu 'La casa dels àngels'. Jo ara sóc l'habitant que hi ha ara. Però he descobert coses molt fortes. Diuen que potser una comitiva de Felip V va venir a parar aquí. Diuen que el Sant Grial va passar una nit en aquesta casa també. I la història de Francina Redort, és la bruixa de Menartens, minyona d'aquesta casa. La van penjar i condemnar aquí a Castellserà". La resposta d'en Quim, sensacional: "I què més? Ara em diràs que es van guardar allà les urnes de l'1 d'octubre? O que el rei emèrit i la Corinna tenen una habitació a les golfes?".
En Lari hi viu amb el seu marit, en Roger, que seia a la platea al costat seu, tots dos somrients mentre veien a la pantalla el recorregut que feia El Foraster pel seu niu d'amor... i de màgia, que tothom que hi entra es troba quan travessa la porta sota dels dos àngels que conviden a passar dins.
I un cop en Quim Masferrer hi va entrar, va al·lucinar. Hi té de tot, objectes de tota mena, estris de màgia o decoratius i, evidentment, una mena de Museu Michael Jackson dedicat al rei del pop, de qui en Lari és un fan absolut. La seva passió el va dur a assistir al seu funeral quan va morir i a poder-lo haver conegut dos mesos abans: "em va signar una foto a la seva casa de Los Angeles. Em sembla que em va dir 'I love you'". En Lari hi té de tot, discos, fotos, vestits, pijames, un pantocrator, però enlloc de Jesús, amb la cara del Michael Jackson, "una freakada, pop art", sabates i, fins i tot... cabells seus, acreditats com a veritablement seus i emmarcats perquè no es facin malbé. La cara d'en Quim, estupor total... És el que té tenir passió boja pels teus ídols.
Quin gran truc t'agradaria fer?, li pregunta en Quim gairebé per acabar. I ell, deixa de banda el Mag Lari sorneguer que tots coneixem i apareix el Josep Maria Lari persona, per dir: "M'agradaria fer desaparèixer la intolerància. Que siguéssim capaços d'empatitzar més o posar-nos en la pell dels altres i no 'matxacar' tant. Ser diferent és positiu, suma. I tota la vida ens han fet creure que resta"... "Vigileu aquest, que és mag. Aquest, en qualsevol moment us diu: 'Nada por aquí, nada por allá y me quedo con Castellserà'", deia en Quim Masferrer en un moment del programa. Amb Castellserà no ho sabem, però amb el que es va quedar en Josep Maria Lari va ser amb el nostre cor, gràcies a la seva humanitat i el seu somriure. Una setmana més, El Foraster va fer màgia.