Des del mes de gener que TV3 va celebrar 40 anys han anat apareixent fora de la cadena grans mites de TV3 que la Gala no va convidar o no va aconseguir convèncer. Són els grans absents com Puyal, Júlia Otero, Jordi González, Alfons Arfús o Mikimoto. Però rere els noms dels més grans hi ha tota una sèrie de presentadors de la casa que si bé no són patums de la TV han assolit un nivell de popularitat i estima que fa que també mereixin ser recuperats. Aquest diumenge l'Ara fa justícia amb un dels presentadors oblidats per TV3 però recordats pels espectadors amb admiració i tendresa: el Màgic Andreu. Va ser una de les cares més potents de la cadena els anys 90, amb programes tan recordats com La màgica màgia del Màgic Andreu i especialment Això és massa, un xou de màgia amb convidats del nivell de Pepe Rubianes o Charlton Heston que feien de partenaires dels trucs del showman Màgic Andreu. Acabava cada número posant-se una medalla exclamant "És que soc bo". Mític.
El diari té l'encert de fer una entrevista audiovisual perquè tothom vol veure i escoltar com és ara el Màgic Andreu, amb 76 anys. Està una mica més gros, amb els cabells blancs però amb les seves ulleres i bigoti inseparables. Té un aire a Ferran Monegal o a Josep Maria Minguella. Així viu ara el senyor Francesc Andreu, de nom artístic Màgic Andreu: "Vaig començar fent trucs de màgia a un hotel de Lloret de Mar però sense cobrar, només les propines. Vaig posar a la sortida un barret amb un cartell que deia 'Deixeu aquí els diners per comprar el menjar del conill". Així vaig guanyar el primer sou de mag. Àngel Casas em va veure fent màgia a un restaurant i em va posar a TV3 per entretenir el públic de plató quan els espectadors de casa veien anuncis. Tenia tant èxit al plató que el Casas va decidir que sortís en directe al programa". Així va començar a la TV, d'animador que no surt en antena.
El Màgic Andreu té el pes de no haver rebut l'ajuda de ningú: "El meu pare no em va ajudar econòmicament i vaig haver de treballar amb la il·lusió de fer una cosa que m'agrada. Em llevava i em deia soc mag. Jo he cregut en els somnis. Fins als 32 anys que no vaig començar a fer màgia no va començar la meva vida. L'època de TV3 pencava massa, a base de cafès. Estic content amb la vida d'ara, fent gales que me les paguen, congressos, tinc una botiga de màgia. No em jubilaré de mag, no aniré a jugar a la petanca". Als 76 segueix treballant al ritme que ell vol. A una edat on tothom fa anys que s'ha jubilat sorprèn confessant que encara viu de fer màgia professional, no a la TV sinó a teatres o sales petites i a congressos fent d'animador. Ho porta a la sang.
Conserva una ONG per ajudar els més necessitats del Nepal, on posa diners després de cada gala. I a l'Hospital Vall d'Hebron fa 50 anys que actua pels nens malalts de càncer. Dos gestos per mostrar la grandesa del personatge, el més oposat a un divo, un famoset o una estrelleta de la TV. Es veu als 90 anys fent trucs de màgia: "M'estic muntant un número de màgia per quan vagi en cadira de rodes. I un altre truc que només passarà a un geriàtric". I una notícia rosa: "L'amor de la meva vida ha arribat, a l'agost em caso. D'una de les meves parelles anteriors tinc una filla que fa màgia, la Joana Andreu. Però aquesta parella d'ara serà la meva quarta dona, cosa que vol dir que ser il·lusionista és mantenir la il·lusió". Una entrevista que defuig el mag que sortia a TV3, no n'explica res més que allà treballava massa, per centrar-se en la vida d'un home que ha viscut per la màgia i que morirà fent un truc a la seva residència geriàtrica. La màgica vida del Màgic Andreu mereix posar-se una altra medalla.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!