L'estrena d''Operación Triunfo' l'any 2001 va suposar un veritable terratrèmol mediàtic, artístic i popular a l'Estat espanyol de l'època. La fornada de cantants que van sorgir de l'Acadèmia de la productora Gestmusic, propietat de Josep Maria Mainat i Toni Cruz, va ser excepcional. David Bisbal, Chenoa, David Bustamante... Paraules majors. Aquella primera generació va posar el llistó molt alt per a següents edicions. El format va continuar liderant el consum televisiu i creant nous fenòmens musicals, tot i que lògicament amb menys força. Però hi ha excepcions, és clar. Beth Rodergas, Manuel Carrasco, Edurne, Soraya... i les més actuals Aitana Ocaña​, Miki Núñez o Amaia Romero (la més indie de tots. O per exemple, el que va viure una madrilenya com Mai Meneses. La van fer fora a la primera en la segona edició. Un fracàs? No pas. Era la porta a l'èxit que viuria poc temps després.

Mai Meneses en Operación Triunfo RTVE.es
Mai Meneses a 'Operación Triunfo' 2002 / RTVE.es

Aquella jove de 24 anys que sortia per la porta del darrere del concurs de TVE formaria, juntament amb la seva parella catalana d'aquella època, el productor Kin Fanlo, un projecte que va arrasar a les llistes d'èxit: Nena Daconte. Aquell disc de "He perdido los zapatos" de 2005, en el que s'incloïa el seu primer gran hit "En qué estrella estará", semblava l'eclosió d'una marca musical que s'havia de menjar el món amb patates. I durant un temps va ser així, però els problemes al seu paradís van començar a multiplicar-se. La relació amb el nòvio era tòxica, com ella mateixa va confessar no fa gaire temps. Baixa autoestima, comentaris feridors, amenaces, una batalla legal i una separació. Un calvari. 

La Mai va refer la seva vida poc temps després en casar-se amb el community manager del PP, Eduardo Baeza. Ara té 44 anys i és mare de dues criatures, però segueix carregant pedres a la motxilla. Records durs d'aquella etapa fosca en la que es va refugiar en l'alcohol per superar les seves inseguretats. Ho explica a la revista 'Semana': després de guanyar l'Ondas de 2006 va haver d'aturar-se. Patia de la síndrome de l'impostor, "una etapa en la que crees que no te mereces nada de lo bueno que te está pasando". Va començar a distorsionar la seva realitat, "mis paranoias", que combatia de la pitjor manera: "El alcohol me ayudaba a evadirme. Era una forma de ser feliz momentáneamente. El éxito me estaba sentando fatal". 

L'artista ha tornat a la seva activitat habitual després d'una aturada motivada per un procés de reflexió que va iniciar el 2019 després de publicar el seu darrer disc, "Suerte". Un període en el que va pair totes aquestes vivències traumàtiques i es va atrevir a esbombar-les per alliberar-se dels seus dimonis.  Ha trobat l'equilibri i l'estabilitat, tancant amb pany i forrellat el passat i mirant el futur amb optimisme i il·lusió.

Mai Meneses, Nena Daconte GTRES
Mai Meneses és Nena Daconte / GTRES

La Mai pot estar contenta, perquè ha pogut superar els obstacles i els cops de la vida. No tothom té aquesta sort, habilitat, força o suport per aconseguir-ho. Felicitats.