Eren, fins poc temps, la parella favorita d'Espanya. Malú i Rivera, Rivera i Malú. Joves, talentosos, ambiciosos, poderosos. L'expectació per veure'ls junts en una foto va originar muntanyes d'articles, hores de televisió i tuits incomptables, permetent-se el luxe (amb l'inestimable ajut d'Ana Rosa Quintana) d'espatllar l'exclusiva de la principal revista del cor. Però tot ha canviat amb les batzegades de Cs, la seva deriva ideològica, les baixes a l'executiva i el cada cop més nombrós sector crític amb Albert Rivera. I circula el corrent, ranci, misogin i masclista de que la culpable és... la dona que hi ha darrere del gran home (dit amb tot el sarcasme possible). Sí, aquest corrent existeix, com explicava a 'La Vanguardia' l'Iñaki Ellakuría i que ha estat motiu d'anàlisis a 'El País'... tot i que en un primer moment, semblava que compraven la teoria: "El círculo Malú"

La Vanguardia

 

El cercle es basa en un paral·lelisme que fa llàstima: Rivera és un geni arrossegat per l'excés d'atencions que li exigeix la seva incansable amant. La responsable de que l'Albert fracassi en el seu gran projecte: Ocupar La Moncloa. No, perquè la seva "Yoko Ono" el té sotmès, reduint el seu univers de relacions a la mínima expressió. Està malament aconsellat, com va passar (segons la gastada teoria) amb la japonesa, que es va carregar The Beatles. Qui diu Yoko Ono, diu "Nancy Spungen i els Sex Pistols, Courtney Love i Nirvana, Sara Sálamo i Isco o Sara Carbonero i la selecció espanyola". El diari de Prisa ho explica per denunciar la misogínia de la teoria, però els lectors que van rebre l'article per xarxes es van trobar amb un titular que convidava a pensar que 'El País' la recolzava. Els hi han dit absolutament de tot, amb crítiques fins i tot de Pablo Iglesias (amb resposta del diari).

Telecinco

És cert: L'article volia dir excatament el contrari del que va pensar la xarxa en un primer moment. Però el mal ja estava fet, i les crítiques han continuat per servir d'altaveu al discurs ranci i masclista. A més a més, últimament el diari rellisca en temes sensibles, com fer desparèixer diputats d'homentages per les víctimes del terrorisme, o l'embaràs de Toñi Moreno i el tractament que dispensa a les parelles homosexuals.

No hi ha un dia tranquil a la seu de Gran Via del que, temps era temps, va ser un diari de refèrencia a l'estat espanyol. Fa anys, però, que no s'ho fan mirar.