Des que va esclatar la guerra a Ucraïna, amb la invasió per part de l'exèrcit rus de Putin, no parem de veure imatges que ens congelen la sang. Morts, ferits, refugiats, bombardejos... Una persona que ho ha viscut de molt a prop, i que ens ha commogut amb les seves cròniques, ha estat el gran Manel Alías. Quina humanitat, quina honestedat, quin coratge, quina humilitat i quin tacte a l'hora d'explicar el que passava. Ell i Lluís Caelles, quan va esclatar la guerra, se'n van anar cap allà, i Alías va posar els pèls de punta amb una crònica (una de les moltes que ha fet aquests dies), que s'hauria d'estudiar a les facultats de periodisme: "Avui ens ha sorprès un atac brutal. Patia pel càmera i amic Ilià. I sé que ell patia per mi. Avui al TN podreu veure la crònica més difícil que hem fet. Nosaltres hem sortit de l'infern. Unes quantes famílies segueixen allà":
Tant ell com Caelles han tornat ja a casa, després dels darrers aconteixements. Qui li anava a dir al bo d'en Manel que després d'haver estat corresponsal a Rússia durant tants anys, d'haver conegut allà la seva dona Gènia, d'haver format una família, tenen un fill amb un nom preciós, Pau, i estimar-se aquell país, hauria de tornar poc després a parlar d'una invasió russa a Ucraïna: ""M'ha agafat a contrapeu, a mi ja no em tocava venir, per professionalitat m'hauria de distanciar emocionalment del conflicte però em costa, part de la meva família és a Rússia", deia fa poc. La família més propera, la dona i els fills, són a Catalunya, però la sogra i la resta són a Rússia. D'ells, de Rússia i del seu esplèndid llibre Rússia, l'escenari més gran del món, n'ha parlat a l'APM? de TV3. "Podríem haver fet alguna cosa per evitar aquesta guerra?". Resposta: "Els últims 30 anys potser sí que no calia que l'OTAN anés guanyant terreny". Joel Díaz li recorda que "Putin va guanyar les eleccions el 2018 amb un 73% dels vots. tu creus que si es fessin eleccions a Rússia demà, les tornaria a guanyar?". I Alías, clar i català: "Sí. I crec que amb el 75 o el 78%. Però... no són eleccions, és una altra cosa. Els partits reals d'oposició no es poden ni presentar".
"Una vegada una opositora, que evidentment ara està a la presó, va dir que si ens deixessin els mitjans de comunicació 24 hores, només un dia, Putin cau". Han parlat del president rus, però també de coses molt més alegres i curiosos. Per exemple, quan conviden els espectadors a veure'l quan feia l'Info K, i la veritat, és que la seva imatge era completament diferent a la que ens té acostumats quan ha fet de corresponsal a Moscou durant tants anys:
De totes maneres, la confessió més sorprenent va ser quan va reconèixer la seva sorpresa pel que feia la seva sogra: "Et feia petons a la boca! Però piquitos, no? Morreos, no...", i ell confessa que "És entre piquito i morreo, eh? Però sense llengua...". Alías, sorneguer, entrant al joc amb el reporter i demostrant que no només és un excel·lent periodista, sinó que a més, no va amb fums i se'n fot d'ell mateix. Li diuen si és conscient que és "un heroi nacional", i la seva resposta combina modèstia real amb sentit de l'humor del que menys prolifera, el que fa broma sobre un mateix: "No ho crec. Que a Catalunya als herois nacionals 'se'ls mata', cauen? Jo no ho crec, perquè tinc un avantatge: les meves aspiracions eren zero i segueixen sent-ho". Ell no ho dirà, però nosaltres ja li diem: aconseguirà tot el que es proposi, un periodista de cap a peus que es mereix tot el bo que li passi.