Votar a les eleccions pot convertir-se en tota una aventura per a aquells ciutadans de l'estat que visquin fora del territori espanyol. Una aventura que s'explica amb només dues paraules, però que pot costar mals de cap, emprenyades i desesperació a aquells que ho viuen de prop: vot pregat. És a dir, que com que vius a l'estranger has de demanar ('pregar') l'estat que et concedeixi el dret a sufragi i els mitjans per fer-ho. Sembla senzill, però acaba sent una odissea amb final infeliç. És la norma existent a Espanya des de 2011, i ha estat una font inesgotable de protestes, conflictes i problemes. Tot i que, en alguns casos, el mot 'odissea' fa curt. Sembla un càstig diví i una conya amb molta mala bava, com li ha passat (perdó, li ha tornat a passar) al corresponsal de TV3 a Moscou, Manel Alías.
Vots Eleccions generals Sergi Alcàzar
Alías està indignat, i amb raó. És 13 de novembre, han passat gairebé 72 hores des que es van tancar els col·legis electorals pel 10-N, i patapum: l'oficina de correus de la capital russa a la que el periodista va demanar exercir el sufragi rep les paperetes necessàries per votar: "Ja tinc les paperetes per anar a votar a les eleccions que es faran diumenge... passat! Les meravelles del vot pregat". Almenys, no li manca l'humor, el millor analgèsic contra la inoperància del sistema. Però malauradament, la migranya, de panxa i d'allò que no sona no és pas una malaltia puntual: és crònica. Ja li va passar el mateix el 28-A (les paperetes van arribar el dia 6 de maig), i en aquesta cita amb les urnes Alías ja s'olorava que tornaria a ocórrer. Us deixem els tres tuits que resumeixen el via crucis electoral del corresponsal, i la solidaritat dels seus seguidors.
Manel Alías TV3 @manelalias
Només una dada: ha trigat menys en posar-se d'acord el PSOE i Podem (sí, per una vegada) que uns sobres en recórrer 4100 quilòmetres. Recordin. Vivim al 2019. L'era d'Internet. Què coi, si estem tocant l'era de la robòtica! I les paperetes viatjant pel món en diligència, com a mínim. Per no parlar d'allò de la democràcia moderna, el dret a sufragi, etcètera. Tot molt actual, i molt lògic. Fins les properes eleccions, Manel. Sort!