Capricis del destí: el periodista Manel Alías portava 8 anys com a corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Rússia, tota una vida, i quan preparava les maletes per tornar acompanyat de la seva nova família (dona i fill) esclata un conflicte bèl·lic que posa la seva vida cap per avall. Vladimir Putin decideix envair Ucraïna i tot salta pels aires. Alías, un veritable mestre del reporterisme i que ens havia acostat particularitats de la vida en aquell enorme país gràcies a les seves cròniques, va haver de canviar de plans temporalment i quedar-se a cobrir les hostilitats d'una guerra atroç. El seu domini de la situació, com el del seu company Lluís Caelles en la banda ucraïnesa, el convertien en imprescindible. I va estirar la seva estada viatjant a les zones més calents d'aquest infern del segle XXI. Sortosament ja és a casa, però l'experiència li ha deixat una petjada que difícilment se supera. 

Alías ​ha concedit una entrevista a 'El Suplement' de Catalunya Ràdio en la que explicava a Roger Escapa alguns dels passatges més impactants de tot el que ha viscut. I un dels més esgarrifosos ha tingut lloc fa menys d'un mes, mentre es trobava a la capital del Donbass, ocupada pels invasors. Els bombardeigs d'una part i de l'altra en aquest punt han estat una constant, les alarmes antiaèries són la banda sonora habitual. En Manel, allotjat en un hotel, va estar a punt de perdre la vida. "Em va salvar la llanterna del mòbil", ha explicat en la immensitat de l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona. Molt lluny de l'horror, sí, però amb les cicatrius emocionals encara obertes. 

Un projectil va impactar en una finestra a pocs metres del comunicador, que abandonava la seva habitació per les alarmes que anunciaven l'atac. Va encendre la càmera del mòbil i va gravar l'escena del desallotjament ("pensava en un 30 minuts", confessa), alhora que intentava il·luminar l'escala de l'edifici on regnava a la foscor amb la llanterna del seu terminal. Els pocs segons que va trigar en accionar l'aparell el van salvar d'un desenllaç tràgic. No va patir ferides físiques, però una altra cosa són les de l'ànima i la ment. El relat és colpidor. I la cara del reporter després de sentir un míssil tan a prop, molt clarificadora.

Manel Alías cara després mísil @manelalias
La cara de Manel Alías tot just després de l'explosió / @manelalias

Aquesta, però, no és l'experiència que més l'ha marcat. Reconeix que un parell de dies abans la situació va ser molt més greu, espantosa, dantesca. "Vaig veure morir molta gent. He vist cossos amputats, he vist moltes coses. I això es va acumulant". El que no superarà mai, "trepitjar un tros de cos humà". Inimaginable. Explica que "ja no pots treballar de la mateixa manera. Vaig fer la notícia de l'hotel, però no explicava que era el meu", perquè no volia ser el protagonista. Però ara ho explica perquè s'entengui "que és un trauma. A mi m'ha passat un cop, però hi ha gent que viu així cada nit. Aleshores, com serà aquesta gent d'aquí a un temps?". Alías, sempre interessant, sempre se n'aprèn amb ell. 

Manel Alías Els Matins TV3
Manel Alías a 'Els Matins' / TV3

La pau, un tresor que no es valora prou fins que la perdem. Tant de bo torni aviat. De moment, nosaltres ja hem recuperat en Manel. Que no és poc.