Un bon amic periodista ha escrit: "El que més em fa confiar en els corresponsals de TV3 és aquest relat del dubte i la fragilitat pròpia. No hi ha periodisme sense humanitat, sense honestedat, sense despullar abans que res el punt de vista. Quina exhibició. Quin coratge. Quina humilitat. Mare meva, quin patir". Paraules que fan referència al que acaba de fer l'immens corresponsal Manel Alías des de Ucraïna. Ell i Lluís Caelles estan donant una lliçó rera una altra des d'Ucraïna, explicant en primera persona els estralls de la invasió de Rússia en aquell país. Dos periodistes, dos professionals de l'alçada d'un campanar, dos éssers humans, en definitiva, explicant el dificilíssim moment que els hi ha tocat viure a milers de persones per culpa d'un president embogit que ha començat una guerra que fa posar els pèls de punta. 

Manel Alías i Lluís Caelles / TV3

El que estan fent aquests dos homes des que va esclatar la invasió a Ucraïna hauria de ser explicat a les facultats de periodisme. Lliçons de periodisme cada vegada que surten als serveis informatius de TV3. I encara més. Lliçons d'humanitat. Lliçons de deixar-se la pell sobre el terreny per explicar el que passa, per què passa i com passa. I jugant-se la vida. Imatges de tancs, so de metralla i de bales. I unes paraules que colpegen els espectadors: "Avui ens ha sorprès un atac brutal. Patia pel càmera i amic Ilià. I sé que ell patia per mi. Avui al TN podreu veure la crònica més difícil que hem fet. Nosaltres hem sortit de l'infern. Unes quantes famílies segueixen allà", escrivia Alías fa unes hores:

Aquest diumenge al TN, Manel Alías ha sublimat les cròniques d'un corresponsal de guerra amb un relat esfereïdor. L'equip de TV3 que està desplaçat a Ucraïna ha acompanyat els milicians prorussos de l'autoproclamada república de Donetsk fins a Nikola-éfka, una petita població al sud, a mig camí entre Donetsk i Mariúpol, en un trajecte guanyat a l'exèrcit d'Ucraïna. Tot i que la posició dels prorussos semblava assegurada, han patit un atac de les tropes ucraïneses en retirada. Això, davant una població civil que si fa 8 anys que implora viure en pau, tampoc avui que han canviat de bàndol han pogut viure-la. "Aquí la crònica més complicada de la meva vida. Imagineu-vos la vida de la gent que els pateix sovint. Combats ferotges ciutat per ciutat al Donbass. N'expliquem un, des de dins", escriu Alías. Explica que "a mig recorregut, una ràfega de míssils Grad. Vistos des d'aquí poden no impressionar. Cal imaginar, però, allà on impacten". Cadàvers, famílies resistint atemorides en cases a punt de caure, desolació... i bombardejos: "El malson pot tornar. I torna. I ens agafa de ple una pluja de morter.

Clica a la foto per veure la colpidora crònica:

Posa la pell de gallina. Nus a la gola. Amics i companys de cadena n'han parlat, i en seguiran parlant, d'una de les cròniques més colpidores de la història de TV3:

Una crònica necessària. Una crònica devastadora. Una crònica que tothom hauria de veure.