"La España que madruga" no va fer honor al seu nom durant la manifestació que va dur a terme aquest diumenge, 27 de novembre, a totes les capitals de província de l'Estat. De fet, als de VOX se li van enganxar els llençols, quedant directament per a l'aperitiu, las cañas y les tapes. A 12 del migdia. Y olé. Milers de simpatitzants ultres es van concentrar per protestar contra Pedro Sánchez i la modificació del delicte de sedició, però vaja, que la temàtica de la cita podria haver estat qualsevol altra. No necessiten de gaire estímuls, la veritat. De fet sonava a excusa per anar ben calentets a mirar el partit de la selecció espanyola contra Alemanya en el mundial de Qatar. La fan zone fatxa, vaja.
Sigui com sigui, el cas és que els súbdits de Santiago Abascal van respondre de manera desigual a les diferents ciutats del territori. Al País Basc i Navarra, per exemple, la cosa feia llàstima: tres i el del tambor. A Catalunya ho havien intentat una setmana abans, amb el mateix resultat: 4 gats mal comptats. A Madrid, però, epicentre i bressol de la civilització mundial, l'estampa era més acceptable. 25.000 assistents a la Plaça de Colom, que vindria a ser Las Ventas de l'espanyolisme ultra. Quin espectacle, quines coloraines, quin fervor patriòtic. Per emmarcar.
Si busquen aquí la crònica de l'esdeveniment lamentem informar-los que van errats, que aquesta no és la finestreta adient. O millor dit, que aquesta és una pel·lícula que hem vist moltes vegades, que sempre acaba igual de malament i en la que acabem clapant per la monotonia dels seus personatges, trames i demés. Però per una vegada a la vida farem un acte de constricció, ens flagel·larem, ens retraurem la nostra manca d'interès, empatia, etcètera. Li hauríem d'haver donat una oportunitat. La trobada havia incorporat nous actors i elements decoratius, fent que el global lluís de manera superba. La primera fila dels que escoltaven amb atenció a un Abascal més irat del que ens té acostumats era digna d'estudi. Per mirar-la amb lupa, posant tots els sentits sobre la instantània.
La imatge que ens ha deixat absolutament pertorbats l'ha compartida el dibuixant d'El Jueves Pedro Vera, autor de caricatures espaterrants. El que no s'imaginava, però, és que el que tenia davant dels seus nassos (de font desconeguda, ja ens agradaria saber qui n'és l'autor per atorgar-li el crèdit) era millor que qualsevol creació que pogués fer al respecte. A veure: era una manifestació o una festa de disfresses? No ho tenim clar. Una cosa és ser d'extrema dreta, una altra és aquest desgavell. Perruques, ulleres de Pepe Gáfez, chapiris de legionari i algun detallet més que no cal explicar amb paraules. Segur que amb una ullada l'enxampen a la primera. Estupor absolut. I la xarxa, pixant-se de riure.
Loco Vox. Ja ho deien els de Loco Mía.