Els partits del Reial Madrid a la Cadena COPE, ho saben bé els oients de la cadena de la Conferència Episcopal, els narra un dels locutors estrella de la casa, una de les tres potes de Tiempo de juego, juntament amb el director Paco González i el difunt Pepe Domingo Castaño. Parlem, evidentment, de Manolo Lama. El periodista, veu que canta els gols del Reial Madrid i de la selecció espanyola, només fa els partits del Barça quan són algunes finals de Copa o Champions o quan es tracta d'un Clàssic. Si no, la seva veu sona a la cabina de retransmissions del Bernabéu o en els camps on va a jugar el conjunt merengue. Però ara, Lama ha volgut fer de trilero equidistant, ha volgut posar en el mateix sac a Barça i Madrid per justificar l'injustificable.
De tots és sabut que si hi ha un equip afavorit històricament per decisions arbitrals dubtoses, per dir-ho suaument, aquest és el conjunt blanc. En època franquista, no cal ni jurar-ho. Però després la cosa ha continuat igual. Sense VAR era un escàndol rera un altre. I amb VAR, más de lo mismo. El més curiós de tot és que els madridistes, fins i tot quan el VAR encerta o ho fan els àrbitres, s'indignen, evidentment, quan les decisions els hi són desfavorables. Estan tan acostumats a que tothom remi a favor seu, tan acostumats a que tothom els hi rigui les gràcies, que quan algú gosa xiular en contra seva, munten un sidral.
Sis jornades han trigat a la central lechera en posar el crit al cel. Sis jornades fins que han perdut el primer partit, el passat diumenge al derby madrileny contra l'Atlètic de Madrid al Civitas Metropolitano. L'actuació d'Alverola Rojas, encertada, els va treure de polleguera. Els bufons habituals, els Tomás Roncero, José Luis Sánchez i companyia, indignats. I el més esperpèntic de tot, la mateixa televisió oficial del club, Real Madrid TV, perpetrant un vídeo vergonyós plorant per les cantonades i reclamant justícia arbitral... Manda cojones, que diria aquell.
I només dos dies després, nova polèmica, ara, en el partit del Barça a Mallorca. Empat a 2 pels de Xavi Hernández amb una jugada al focus de totes les tertúlies, el penal que primer va xiular l'àrbitre a Lamine Yamal i que després el VAR va rectificar. Fos suficient o no el contacte del jugador del Mallorca amb el peu de la jove perla culer, en qualsevol cas, és debatible. Molt bé, no es va xiular penal. Però avui, que jo sàpiga, no hi ha hagut cap vídeo al respecte. Alguns seguidors s'han queixat, però no ens consta que cap s'hagi posat a cremar-ho tot davant una injustícia mundial ni cap cosa sortida de mare. No es va xiular el penal. Punt. Però què ha dit avui Manolo Lama, equiparant els uns i els altres? Que "El otro día lloraba el Madrid contra el árbitro. Hoy le toca llorar al Barca. Es acojonante que estos dos equipos lloren"... Sí, aquest és el mateix que va dir que a Luis Rubiales "Le critican mujeres no besadas" o el que se'n va refotre d'un sense sostre enmig del carrer... El que és acojonante és la poca vergonya de Lama, tal i com la xarxa culer li ha recordat. Perquè, evidentment, la bancada madridista ha anat ràpid en treure el nom de Negreira, creient-se el relat de la caverna:
El més trist, és que ell ha deixat anar aquesta bajanada i molts se'l creuran.