Manolo Lama s'encara a la policia nacional, arma un escàndol al Bernabéu

Manolo Lama és un dels periodistes esportius i comentaristes més famosos. Dècades de carrera, de projectes diversos i de polèmiques a la motxilla. Algunes realment espantoses, en la línia de la cadena per a la qual treballa de manera principal: la COPE. La ràdio de Juanma Castaño, el paladí de l'antibarcelonisme i de la catalanofòbia que més agrada a Madrid. El Manolo, però, és especialista en altres matèries. Totes elles esgarrifoses i poc higièniques. Voldria que les oblidéssim, però clar: quan t'hi exposes, corres riscos. Com veure't ben retratat, que diria en Pedrerol.

Lama no és que no sigui només anticuler, és que també és masclista defensant Luis Rubiales amb allò de "le critican mujeres no besadas", o l'autor de la trista i indigna humiliació a un captaire pels carrers d'Hamburg. Ho va fer en directe al desaparegut Deportes Cuatro. Aquell hit li acompanyarà per sempre més, de fet hi ha molts espectadors que no poden pensar en una altra escena quan senten la seva veu o veuen la seva imatge. No creguin, però, que allò va fer canviar d'actitud del periodista, no és fàcil fer-lo recapacitar. És més de sostenella i no enmendalla. Lama va a la seva bola. 

Doncs bé, fa unes hores el comunicador trencava la norma que tot professional de la informació aprèn durant la carrera a la facultat: "El periodista mai no és el protagonista de la notícia". Mala sort, Manolo. Algú et va enxampar en plena acció a la rodalia de l'estadi Santiago Bernabéu, fet una autèntica fera contra dos policies nacionals desplegats a la zona. No tenim ni idea, ho reconeixem, del problema de Lama amb els uniformats, però ben segur que no era una predicció sobre el resultat del partit, el temps que en feia o què fort lo de Negreira. Fa l'efecte que no el deixaven passar, i això el va empipar força. Una fúria, especialment contra un dels agents, que era repel·lida pel cos de seguretat amb un gest de ves a cagar a la via que s'entén en tots els idiomes. Tanmateix, el Manolo que tretze són tretze, fet un basilisc.

La xarxa ha gaudit de l'espectacle per la seva potència visual, malgrat l'absència d'una banda sonora més il·lustrativa i a l'altura del momentum. En tot cas, el que dèiem: ha estat prou dosi del Lama per veure com el personal el posa a parir sense miraments. Un espectacle. Un golazo de Gol TV. Crac.