El desafortunat gest de Luis Rubiales a la final del Mundial femení de futbol ha suscitat tota mena de debats. En temps d'auge de la ultradreta, no hauria de ser sorpresa per a ningú que un escàndol acabi sent l'arma llancívola d'alguns sectors conservadors per qüestionar qualsevol àpex d'avenç col·lectiu. Tot el que faci olor de novetat agrada poc, i no cal remetre a allò material o allò abstracte. Sense anar més lluny, els passos que la societat hagi pogut fer cap endavant en matèria de feminisme tornen a estar en dubte després del petó no-consentit del president de la federació a la futbolista Jennifer Hermoso. Reaccions que se serveixen al plat des del caldo de cultiu idoni perquè regurgiti el masclisme més ranci.

Com de tot, els mitjans es fan eco. De les coses bones i de les dolentes, de les millors i de les pitjors. En massa ocasions amb molt gust d'això últim, donant veu a discursos lamentables i excessivament nocius. El cas és que, a l'imaginari retrògrad que cada professional pugui tenir, se li suma l'ús d'espais televisius que permeten que es perpetri una característica olor de naftalina. Precisament, això és el que succeïa en la versió matinal de les notícies d'Antena 3. Mentre els més afins a l'aixeta de l'aigua freda apunten —i semblen conèixer de primeríssima mà amb unes dades que prometen haver sortit del fòrum més tròspid d'Internet— que el piquito de la discòrdia va ser de mutu acord, el periodista Manu Sánchez ha volgut anar més enllà amb una proclama en el que no s'ha deixat ni un pal per tocar. Agafeu unes crispetes, pipes, o el que a cada un agradi més, però aquesta tirallonga de barbaritats no té pèrdua. La repassem.

Manu Sánchez no suporta ser un home d'aquest temps

"Las cosas aparecen a la misma velocidad que las dudas sobre qué hacer para ser un hombre de este tiempo. Y yo que creía que la edad a uno le hacía más sabio... Pero no". Així arrenca el metrallament de subtileses no tan subtils de l'informador. Des d'un inici ja està clar que Sánchez no sap res sobre ser un home d'aquest temps. En realitat, que digui tenir dubtes sobre això és, com menys, curiós, perquè està clar que ser home i viure en aquest temps el disgusta en excés. Ho porta fatal, perquè ara els homes els fan pensar. Quina feinada.

Tan malament, que ha assolit el nivell de reflexió cabdal del machirulisme, així com ha considerat d'importància estatal compartir els coneixements que ha guanyat fent passejos per les vies del pensament més envellit. "Solicito ayuda", diu amb la sorna del privilegi, "preguntas sobre casos concretos". El seu és, en realitat, un servei social. Ens descobreix els casos concrets que més preocupen els senyoros, que ara, desconcertats, ja no saben com actuar davant de res.

En l'àmbit de la feina, el plantejament és que "le doy una muy buena noticia a una chica de la que soy el responsable. Ella se alegra una barbaridad. Me lo quiere agradecer con un beso o un abrazo. ¿Lo acepto, como toda la vida?". En un vagó de tren, "una mujer joven con una maleta más grande que ella, a duras penas puede colocarla. ¿Le echo una mano, como toda la vida?". En un ascensor, "solo estamos ella y yo. ¿Dejo que pase, como toda la vida?". I la indiscutible necessitat d'esmentar les salutacions. Per exemple, en un lliurament de premis, "uno para un hombre, se le da la mano. Otro para una mujer. ¿Se le dan dos besos, como toda la vida?".

Tantes preguntes que ell no arriba a respondre. Si tot ja estava bé, amb la tranquil·litat estàtica del pensament aburgesat. Per què no fer-ho tot com tota la vida. Que no haguessin votat mai tampoc les dones, si fins a cert punt s'havia fet així tota la vida. "Mi educación, mi forma de ser, mi edad, pues porque soy así, me llevan a hacer lo de toda la vida. Es lo que me sale, no he cambiado aún. Si hay algo que lo ha hecho, que ya es distinto. En mí y en otros muchos. Hace solo unos años ni me habría planteado estas preguntas. Algo nos está pasando". Per fi un encert! Manu, sí. Està passant alguna cosa i és lògic que et sentis afligit. Les prerrogatives masculines estan esbocinant-se i estan esclafant els machitos de torn. És una llàstima.

La xarxa embogeix davant de les repulsives paraules del periodista

Canvi de temps que implica la resposta gairebé immediata dels internautes. A X, els usuaris ho han comparat amb Vicente Vallés. "Con mugre como esta estamos apañados", "lo mejor sería enjaularles en la habitación del retrete" o "guárdate tus babas, payaso" serien algunes de les reaccions més viscerals. D'altres, es fan la pregunta del milió: "¿Por qué se pone a reflexionar en unos informativos? (...) Sesgado para manipular".

Tampoc no sabem el perquè de la seva reflexió matutina. Inspiració divina, ganes de pronunciar-se o la voluntat de canviar el món i fer-ho retrocedir al neolític. Qui sap, però amb prèdiques tan ben filades dona ardor començar el dia. Ell pot congratular-se, perquè no hi ha dubte que seguirà com tota la vida.