La democràcia té una cosa bona: despulla els antidemòcrates. Les eleccions generals de l'estiu han deixat un Congrés dels Diputats ben variat, amb 2 grans partits, dos als seus extrems que els donen suport i un conjunt de forces sobiranistes, catalanes, basques, gallegues, que decanten la balança. Res més democràtic que això: joc de majories. Com passa a tot el Planeta però enlloc tenen el problema d'anticatalanisme que supura a mitja Espanya. No els fa ràbia que el pròxim president no tingui majoria, el que detesten és que decideixin els catalans. A Andalusia, on governa PP i Vox sense manies, hi ha personatges que denigren el món de la música, com José Manuel Soto. I ara surt un mini-Soto inesperat: Manu Tenorio. També andalús, en el seu cas estimat, sense polèmiques, agraït a l'empenta que li va donar una empresa catalana com Gestmusic a Operación triunfo 1, a qui deu l'èxit. Per alguna raó ha decidit vomitar com un cunyat a la sobretaula contra Puigdemont:
"Nunca suelo hablar de política, pero me parece una indecencia que el gobierno tenga que estar a los pies de los caballos de Puigdemont". Manu Tenorio parla d'indecència quan es refereix a pactar amb un partit català, legalment independentista, i com a sevillà imagina un Puigdemont cavalcant i els espanyols de bé com ell, anti-indepes, destrossats sota les peülles dels cavalls. A twitter li responen amb una unanimitat esfereïdora. És un bocamoll.
Fa temps que no era protagonista. EN Blau va explicar que ara fa vacances en autocaravana. Havia de treure la poteta anti-indepe. Ni Bisbal, ni Bustamante ni Chenoa han caigut tant baix. Fatal.