Dios los cría y ellos se juntan. El candidat (esponsoritzat per Ciudadanos) a alcalde per Barcelona, en Manuel Valls, ha celebrat la Diada de Sant Jordi signant llibres (Barcelona, vuelvo a casa), fent campanya i passejant entre els diferents estands que omplen els carrers de la ciutat. Passejades amb la il·lusió d'un nen immortalitza cada moment per donar testimoni del gran ciutadà barceloní i universal que és l'ex-primer ministre de França. Un senyor molt important, amb amics molt importants, i amb ídols molt importants ...per a la causa que defensa, és clar: L'unionisme. I un dels unionistes més recalcitrants que ha passat per Barcelona signant el seu "La España en la que creo: En defensa de la Constitución" ha estat l'exvicepresident del Govern Espanyol durant l'època de Felipe González: L'Alfonso Guerra. Guerra i Valls, Valls i Guerra. La química ha estat instantània, amb el francès traient el seu esperit fandom amb un dels fuets dels independentistes, a banda d'ideòleg del GAL i de la guerra bruta de l'estat. 

"Un político al que siempre he admirado", diu en Valls. Admira a l'autor de frases com "TV3 es el cáncer de Catalunya", "Rufián y Tardá inoculan el odio a España", "los nacionalistas son provincianos", etcètera. Un exemple de moderació i fraternitat, vaja. La fotografia quedarà molt bé al timeline de Twitter de l'alcaldable, fins i tot al saló de casa seva, però no estem tan segurs que la gent (amb memòria històrica i política) valorin de la mateixa forma l'entusiasme de Valls. 

Alfonso Guerra, com veieu, desperta passions: Des de la "cal viva" al "cepillaestatutos", passant per la corrupció o les portes giratòries, els "elogis" a l'andalús són rics, variats... i negatius. Al francès, però, tant li fa. És el que té el fenomen fan, que et fa perdre l'objectivitat i el seny. I de seny, ni Guerra ni Valls van sobrats últimament.