Manuel Valls ha viatjat de la Gàl·lia a Barcelona per salvar els catalans del terrible procés. “Estan bojos aquests indepes!”, deuria pensar. Republicà partidari de Felip VI, i d’origen catalanista però espanyolista exacerbat, Valls ha aterrat aquest cap de setmana a Madrid, per demostrar que és espanyol com el que més, brandant la bandera a la manifestació contra el diàleg amb Catalunya.
EFE
Però tal faràs, tal trobaràs, diuen. L’exprimer ministre francès, candidat de Ciutadans a l'alcaldia de Barcelona, s’ha fet un fart de dir que els indepes són intolerants i supremacistes. No es cansa mai d’insultar-los. I després d’alimentar el discurs de l’odi contra els catalanistes, la realitat li esclata a la cara.
La Sexta
L’escena és dantesca. La delegació francesa de l’emissora Russia Today entrevista Manuel Valls al centre de Madrid. Està pletòric, entre tantes banderes espanyoles. I comença el seu discurs, en francès: “La Constitution espagnole, quarante ans de démocratie exceptionnel, l’état de droit…”. Pel darrera de Valls, una senyora que, amb un to impertinent, es permet el luxe d’etzibar-li a en Manuel que quin idioma parla: “¿Pero que está hablando, en catalán?”. Sembla horroritzada. Com sempre, els ultres no comprenen res. En francès, ni una paraula. Quan els expliquen les coses en castellà, tampoc demostren entendre massa.
La cara de Valls, un poema. S’atura uns segons i continua, com si no la sentís. Però per dins, désolée. Fa mans i mànigues per demostrar que és espanyolíssim i, malgrat tot, el saben català. Sempre sota una ombra de sospita.