Manuel Valls fa temps que ja no és entre nosaltres. Acaba de dir que plega i se'n torna a França, sí, però la seva volatilització de l'escena barcelonina i catalana ve de lluny. L'aventura paracaigudista no ha estat tan heroica com s'imaginava, i la irrellevància se l'ha cruspit. Una vegada més. La seva gran obra, posar Colau d'alcaldessa per pispar-li la victòria a l'independentisme i a Ernest Maragall. També alguna foto de mani i una campanya d'estrella del rock pagada amb els diners dels seus amics rics. La resta, el silenci. Políticament parlant, sense discussió, tot i que sí que començava una carrera prometedora com a personatge de la premsa rosa i les notícies de societat. Passava tant de puntetes que ni els humoristes es fixaven en ell, però és clar: un adéu és un adéu. I 'Polònia' va dedicar els seus millors esforços per retre-li un homenatge a l'altura. El resultat és brutal, i fins i tot els francesos es peten de riure. Valls, però, tot el contrari. S'ha ofès i com a resposta, ha escopit contra el xou de Minoria Absoluta i TV3: no ha estat gaire original: "màquina de propaganda independentista".
Les rialles catalanes no han fet mal Valls, l'importen un rave. Però les burles dels seus compatriotes, ah mon ami, això sí que no. Vol intentar colar-se de nou a l'arena política francesa, i el retrat que li fan a Catalunya no seria la millor carta de presentació. Sí, cert que allà també el coneixen, però potser algú pensava que havia canviat i s'empassava el parany. Doncs no. Rien de rien. En tot cas, l'enrabiada d'en Manuel ha rebut la rèplica del creador del programa satíric i d'un dels presentadors de referència a TV3. Toni Soler, també en francès, apura el seu confinament recordant-li una dada fonamental que s'ha deixat al seu discurs victimista i l'esclafa davant dels seus seguidors. "TV3, líder i la més popular de Catalunya". El regidor no ha après res durant aquests anys, no.
Les darreres hores de Valls, a l'altura de la seva trajectòria. Una paròdia.