És el secret més malament guardat de l'Ajuntament de Barcelona: el regidor Manuel Valls vol fotre el camp i tornar a França. La seva missió com a paracaigudista i gran esperança blanca del constitucionalisme ha acabat. Una obra inconclusa, però profitosa per a la batllessa Ada Colau. Valls ja no té ganes de continuar a la capital catalana, i encara menys al consistori. Les seves absències (o presències telemàtiques) al ple ja no sorprenen ningú. Fins i tot que hagi deixat de banda el català i el castellà a les seves xarxes socials. Ha tornat als orígens i ara s'expressa majoritàriament en francès. És més, no és estrany veure'l (com aquest mateix matí) als platós de televisions del seu país, on fa punts per intentar que Macron el recuperi per a la primera línia de la política. La maleta està feta. I no és per fer una escapada. Té pinta que és definitiva. Aquelles paraules de "passi el que passi em quedaré" de 2018 semblen paper mullat.
VALLS EL 2018:
VALLS EL 2020:
Vanitatis analitza el present i el futur de Valls, que no marxarà sol. Una de les claus de tot plegat, acompanyar la seva dona, que estrena nou càrrec com a consellera en un gegant dels centres comercials. El lloc de treball el tindrà a París. Ja ha comprat un pis a la capital, la ciutat on viu la seva mare de 97 anys i els 4 fills de l'anterior matrimoni. Allà se sent més a gust, més integrat, més ell. Barcelona, per als happenings, Menorca per a la dolce vita i París "para los restos". No està malament, tot i que no era 'la moto' que va vendre durant el seu, curt però intens, "esplendor".
Valls guarda una bala en la recambra per continuar una estona més a Catalunya: anar amb el PP a les eleccions a la Generalitat. Però tot apunta a que tocarà el dos tard o d'hora, deixant un legat irrellevant i empipador. L'ha anat millor en qüestions personals, això és ben cert. Queda clar: la gran motivació d'en Manuel és només una: ell mateix. Seguirem atents per dedicar-li un 'au revoir'.