L'Estadi Johann Cruyff es va omplir de gom a gom amb motiu del Barça - Madrid de lliga femenina. El morbo d'un duel així és evident; tot i que les blanques hagin arribat al futbol femení fa un quart d'hora, com si diguéssim, la comparació amb el Clàssic dels homòlegs masculins és inevitable. Sobre el camp hi ha diferències substancials: les blaugranes són dominadores absolutes del futbol espanyol des de fa anys, i amb serioses opcions de repetir corona europea. Les madridistes, no. Cada vegada presenten més batalla, però no els hi arriba. Ni en dies d'imprecisions i manca de fluïdesa culer, com és el cas. Així de clar. Al final un penal va decidir el marcador final, amb victòria local per 1-0. El Barça líder amb 13 punts d'avantatge, el títol és a tocar. I des de Madrid que se sent? Planys, denuncies, acusacions. Catalunya ens roba. Ains.
De la mateixa manera que l'aparell mediàtic merengue porta dies esvalotat pel gol ben anul·lat a Marco Asensio al Camp Nou, ara se'n fan creus pel penal xiulat a Athenea per obstaculitzar Salma Paraluello. Que no és, que s'ho inventen, que si Negreira i Negreiro. És per matar-se de riure, sobretot si repasses quantes ocasions van tenir unes i altres. Però vaja, que a Can Barça estan més que acostumats a l'enrabiada blanca. No vindrà d'aquí. Molt pitjor són d'altres costums molt arrelats als parroquians merengues. I, com no, han tornat a aparèixer. No falla.
El mal perdre del Madrid femení contra el Barça: atacs contra Mapi León, la detesten
La frustració és dolenta i provoca confusió cognitiva i sensorial. És això o tenir molt mala idea, fet gens descartable atenent als missatges d'odi que es troben a les xarxes socials contra una de les figures més importants del Barça: la defensa Mapi León. No és només una jugadora excelsa, també una persona a la que volem sempre al nostre equip vital. Valenta, compromesa, coherent, contundent... tots aquests atributs han tornat a quedar demostrats a les declaracions que va fer fa uns dies sobre la seva negativa a jugar amb la selecció espanyola per la gestió de Jorge Vilda. Diu que sacrificarà el Mundial perquè els seus principis van per davant. No totes poden dir el mateix, sobretot a Madrid. Per això els més radicals l'odien. Aquí, però, és una ídola. Fins i tot d'altres ídoles, com l'Alexia.
Odi contra Mapi per no abraçar una rival: els vídeos que desmunten la mentida
La campanya és penosa, acusant-la de mala persona i de mala companya, d'algú que no respecta les rivals després d'un partit. Els fiscals merengues aporten un vídeo en el que, efectivament, Mapi no torna la salutació a la portera merengue Misa, amb la que l'han intentat enfrontar en el passat: "Cobarde y miserable, basura, todo lo que tiene de buena jugadora lo tiene de pésima deportista y mala persona". Així, sense anestèsia. També s'hi abraona un conegut periodista anticuler pota negra, José Luis Sánchez, fent la seva guerra particular des de fa molt de temps. En tot cas no reproduirem més bestieses perquè la central aragonesa no les mereix pas. Però el que és més important, què ha passat a continuació? Doncs que han començat a sortir vídeos com bolets amb l'escena que fa que caigui la paradeta: la Mapi SÍ abraça la canària. I no hi ha cap mal rotllo. Vaaaaja. No se podía saber.
MADRIDISTES CONTRA MAPI:
L'ABRAÇADA DE MAPI A MISA:
Mentides, odi, rancúnia. Mal perdre. Señorío... i señoría.