El barcelonisme fa nosa. És així, no descobrim la sopa d'all. Les insídies, els atacs i els insults contra la samarreta blaugrana són un costum ben arrelat a bona part de l'Estat espanyol. Ara tenim el cas Negreira i l'acusació de compra d'àrbitres en plena efervescència, una campanya orquestrada pel madridisme més ranci i els seus aparells de desinformació. Des de fa un parell de dies les veus que exigeixen expulsar-los de les competicions i fins i tot del planeta Terra es reprodueixen com escarabats. L'onada passarà, però difama, que algo queda. La qüestió es desestabilitzar el F.C.Barcelona per lo civil o lo criminal, especialment en aquest moment de la temporada que l'equip masculí començava a rutllar i a marcar diferències. Amb qui, especialment? Amb el Reial Madrid. Intolerable. A por ellos.
Alguna cosa semblant passa al Barça femení, dominador absolut de la competició de Lliga i que també triomfa a Europa. L'etern rival ho té més fotut, va pujar al carro del futbol de dones fa 2 minuts i mig a cop de talonari, i la distància entre els dos clubs és abismal. Les merengues van consolidant-se, sí, però el sorpasso sembla actualment una quimera. La situació provoca enveja i mala maror, com acredita el comportament d'algunes jugadores blanques durant els duels directes, refermat pels principals opinadors esportius de la caverna com Juanma Rodríguez. Hi ha una polèmica com a rerefons que afecta la selecció espanyola: la negativa de 15 jugadores, moltes d'elles blaugranes, a formar part del combinat dirigit per Jorge Vilda. La Federació, en comptes de fer costat a les cracs sobre la gespa, es posen de genolls amb el tècnic. El resultat? Que La Roja és la Blanca. Sacrifiquen el talent pels seus interessos, donant munició als merengones per atacar el Barça. Bales de fogueig, de joguina, però sempre molesta.
La rivalitat Barça - Madrid, també en clau femenina
Aquest panorama, com dèiem, no és aliè a les jugadores que formen part de la plantilla culer. La forma de combatre tanta mosca al seu voltant és parlar sobre el camp, i si escau, algun frec a frec sobre el terreny de joc. No és habitual, però n'hem vist algunes d'aquestes situacions, especialment a les xarxes socials. Recordin la darrera victòria del Barça al camp del Reial Madrid per 0-4, van saltar espurnes a l'Alfredo Di Stéfano. Doncs bé, l'endemà de la repassada algunes de les jugadores emblemàtiques de l'equip entrenat per Jonatan Giráldez van dir la seva. Una d'elles, Mapi León, la fantàstica i irrepetible defensa de Saragossa. La parella de la noruega Ingrid Engen ficava el dit a la nafra blanca: "Lunes de +4, o sea perdón, de +3". Ídola.
La sinceritat brutal de Mapi León enlluerna la culerada
Doncs bé, la Maria León s'ha coronat com més blaugrana que l'escut, la bandera i l'avi del Barça. Durant una entrevista amb el tiktoker Adri Contreras, president també de l'equip El Barrio de la Kings League de Gerard Piqué, ha respost amb una sinceritat brutal a una pregunta punyetera: "¿Equipo en el que nunca jugarías?". Els que creguin que la Mapi s'arronsa o tracta de ser diplomàtica o bienqueda és que no la coneixen. "Con el merengón". Enlluernant la culerada amb 3 paraules fulminants i una cara que paga. El blanc, a les dents i prou. El seu cor és bicolor. Què gran, una reina.
Que li prenguin les mides, la Mapi s'ha guanyat un monument o una estàtua, com la de Kubala o en Johann. Sempre culer.