Que el Barça femení s'ha convertit en un referent mundial és quelcom que no necessita cap explicació. Esportivament, sense cap mena de discussió. Els títols, guardons i els números canten. Però on les blaugranes realment arrasen és en el terreny humà, el de les emocions, el de l'afecte i l'admiració. Poques vegades s'ha vist un grup humà d'aquesta vàlua, amb valors, compromís, sacrifici, proximitat i agraïment. Això és el que les converteix en gegantes, i el que farà que, passi el que passi en el futur, siguin recordades per sempre com un tresor, com una llegenda. Alexia, Aitana, Patri, Paredes, Pina, Hansen, Salma, Ingrid... i Mapi. María León. El que té aquesta dona és màgia.
La millor manera d'exemplificar el que provoca la defensa aragonesa es va veure sobre els camps d'entrenament del FC Barcelona a la Ciutat Esportiva Joan Gamper fa poques hores. El club celebrava una trobada de dos integrants de les primeres plantilles masculina i femenina amb els joves de la Fundació Barça Genuine. Un equip nascut al mes de setembre de 2021 i que és únic, inconfusible i un veritable Dream Team. Participen en la Lliga Genuine, formada per jugadors i jugadores del col·lectiu DI, persones amb discapacitat intel·lectual. Veure'ls en acció sintetitza perfectament el que és la il·lusió, l'esforç i l'alegria. I en dies com aquests, en els que pots gaudir de la companyia dels teus ídols, encara més. La Mapi i Ronald Araújo van ser els escollits per confraternitzar entre col·legues de club, que, al cap i a la fi, és el que són.
Si la trobada entre l'uruguaià Araújo i un dels integrants del Barça Genuine és d'aquelles que et roben el cor i et fan sospirar de tendresa i simpatia, el que va passar amb León assoleix cotes encara més colpidores. Tots ells van experimentar una jornada inesborrable, però hi ha una jugadora que ho va viure amb una emoció extraordinària, fins al punt de no poder contenir les llàgrimes. Plorava en adonar-se que sí, que podia abraçar a l'estrella culer i a la persona que li desperta un somriure pràcticament cada dia, ja sigui amb la pilota als peus, signant autògrafs, entrant a l'estadi en un dia de partit o passejant pels carrers de Barcelona. Una reacció, però, que queda eclipsada per la següent acció: una abraçada que condensa tot l'amor d'aquest món i d'uns quants més. Ens fa plorar a nosaltres també. És preciós.
La Mapi està acostumada a comprovar l'excitació de nenes, nens, adults i tota mena d'éssers vius quan se la troben al davant. Però per la seva cara diríem que poques vegades ha sentit tant i tan profundament en un d'aquests encontres. No s'arriba a sentir la conversa que manté amb ella, però se'n poden fer una idea. Per acabar d'arrodonir-ho, hi ha una altra jugadora que comparteix aquest moment tan íntim. I tot i no ser la protagonista principal del vídeo, la seva expressió al rostre és com la d'un matí d'un dia de Reis. Perdó, de Reines. Elles. I amb majúscules. Gràcies des d'aquí per regalar-nos tant... i a canvi de tan poc.