Marc Bartra ha visitat aquesta nit el plató de El Hormiguero i ha concedit una de les seves entrevistes més dures. El futbolista català va resultar ferit el passat mes d’abril quan una bomba explotava mentre el seu equip es dirigia en autobús al camp. Un atemptat del que no havia parlat públicament fins avui, quan Pablo Motos li ha preguntat com ho va viure.

L’exjugador del Barça ha confessat, gairebé sense poder contenir les llàgrimes, com succeïa tot: “Anàvem tranquil·lament a jugar un dels partits més importants de la temporada, em vaig asseure en el seient de sempre de la part de darrere de l’autobús i vaig agafar el mòbil. Una rutina que es va veure truncada en un obrir i tancar d’ulls”.

De sobte, del silenci i la calma es passava a una por extrema: “Només podia veure fum, olorar a pólvora i no sentia res. No podia moure el braç i no entenia què havia passat. Només notava un immens dolor”, narrava. Un pànic que s’agreujava en veure la cara dels seus companys, espantats sense entendre res: “Ens vam tirar al terra, i mentre tots cridaven de por, jo ho feia de dolor”.

Fes clic a la imatge per veure el vídeo

I és que una metralla impactava en el seu braç i Bartra notava com els ulls se li tancaven, però la fisioterapeuta no va parar de donar-li bufetades: “En veure-la desesperada perquè seguís conscient vaig adonar-me que si tancava els ulls, podria no tornar a despertar. Em va venir la imatge de la meva filla i vaig obligar-me a mi mateix a mantenir-me despert”.

Un duríssim relat que l’exfutbolista del Barça ha explicat per primer cop: “Encara em costa parlar-ne... De fet només ho he fet amb la meva gent més propera. Va ser realment horrorós”, assegurava. El presentador l’agraïa el seu testimoni, afirmant que molta gent estava aprenent a valorar, gràcies a ell, com la vida pot canviar en un segon:

Però les dues setmanes posteriors també van ser molt i molt dures: “El camí cap a casa en cotxe va ser horrible. No podia parar de mirar per les finestres per si veia a algú o es tornava a repetir...”.

Bartra ha relat també, com va ser la trobada amb la seva promesa, la periodista Melissa Jiménez: “Li vaig dir que es tranquil·litzés, que estava bé. Però va veure que no ho estava i es va enfonsar. Això sí, el petó que ens vam donar... va ser com si li hagués donat el primer petó un altre cop”. Amb una filla de gairebé dos anys, només podia agrair que encara sigui petita i no fos conscient del que passava. Una dura experiència de la que ha après: “Ara visc molt més el dia a dia: no saps quan donaràs l’última abraçada. El demà està molt lluny”.

Un mes després de l’operació, tornava als terrenys de joc i van aconseguir la copa d’Alemanya: tot rebent l’estima del públic. Ara, però, se centra en la seva boda amb Melissa Jiménez, amb qui es casarà el proper 18 de juny a les afores de Barcelona.

Un enllaç amb un to solidari en haver demanat als convidats de la boda que en comptes de portar regals per a ells, facin donatius a una iniciativa a favor del càncer infantil.