De jove ho tenia clar. Li agradava la publicitat, per això va estudiar Direcció i Administració d'Empreses. Però al cap d'uns anys treballant en el món del màrqueting, es va adonar que no era per a ell. Va prendre's un any sabàtic, va marxar lluny i es va instal·lar a Nova York, on es va formar com a actor. A la seva tornada, Marc Clotet es va incorporar a l'elenc de la telenovel·la de TV3 El cor de la ciutat i des d'aleshores "tot ha estat una roda perquè no he parat".

Prefereix les taules a les barres i, encara que no beu cafè, sol prendre una infusió de gingebre després de menjar. Gaudeix d'una sòlida i irreprotxable trajectòria i té els peus a terra. És agradable, senzill i proper i fa gala d'això a l'entrevista que ens concedeix per a En Blau.

Ens cita en ple barri de Gràcia, al mític bar del Teatre Lliure, una estona abans que comenci la funció El Sistema Solar. Està tranquil, no ens posa presses i s'esplaia en les seves respostes. Ens parla dels seus projectes, la Fundació del seu pare, el Dr. Bonaventura Clotet, TV3 i la situació política catalana. És un home generós.

A l'obra, que dura fins a finals d'abril, Marc Clotet dóna vida a en Pavel. I juntament amb la resta de l'elenc, format per la seva germana, Aina Clotet, Willy Toledo i Nausicaa Bonnín, ens fan partícips de l'intens, còmic, explosiu i emotiu retrobament nadalenc d'una família desestructurada que porta dos anys sense ajuntar-se. Ah! I aquest diumenge 15 d'abril ofereixen una funció benèfica per a l'ONG catalana 'Open Arms'. Tots els diners que es recaptin, tant amb la venda de les entrades com amb els donatius que es facin a través del web del teatre, aniran íntegrament destinats a ells. I és que per a Clotet "són gent que fa una meravellosa tasca i sembla mentida que ara els puguin acusar de tràfic de persones".

Marc, podries fer-me una breu pinzellada de l'obra per a aquells que encara no l'han pogut veure?

L'obra parla de l'amor i la importància de la família, una entitat que et ve donada però que t'acompanya tota la vida. A més a més, es tracten temes que ens afecten tots i amb què ens podem sentir molt identificats en algun moment o un altre de les nostres vides.

El Sistema Solar ha esgotat totes les entrades previstes, us esperàveu aquest èxit?

No, la veritat és que ens ha agafat per sorpresa. No feia ni una setmana que assajàvem i la venda d'entrades ja anava a un ritme que no era l'habitual. Ens preguntàvem si pararia en algun moment, perquè encara no havíem fet cap promoció, ni publicitat, ni res.

Kiku Peña

Quins factors han pogut influir en la ràpida venda de les entrades?

El teatre, com qualsevol art, no és una ciència exacta. Però, afortunadament, teníem tots els elements perquè funcionés: un molt bon càsting amb Nausicaa Bonnín, Willy Toledo i la meva germana Aina, amb qui mai abans no havia compartit escenari. Tot això, a més, sota la direcció de Carol López. Un text molt potent, un dels millors teatres i equip tècnic que hi ha a Barcelona. Què més es pot demanar?

Tu mateix ho acabes de dir. És la primera vegada que comparteixes escenari amb la teva germana...

La veritat que no ha estat per a res complicat, sinó tot el contrari. És com si ja haguéssim treballat mil vegades junts. Sempre ens hem ajudat i donat consells per millorar en totes les feines que hem fet. L'únic que ens faltava era poder treballar els dos en el mateix projecte. I al final és una realitat.

Com ha estat portar la vostra relació de germans als escenaris?

És feina que ja teníem fet d'abans i crec que ens ha ajudat moltíssim. Poder mirar Edurne i veure la meva germana de veritat és una cosa que m'emociona dia a dia.

L'última sèrie que has fet en televisió ha estat Tiempos de Guerra, tens algun altre projecte pròximament?

Tinc pendent l'estrena una pel·lícula que vam rodar l'any passat. La comèdia Carib Mix. A més d'això tinc altres projectes en l'aire, però fins que no es confirmin, prefereixo no parlar-ne. Per a 2019 esperem poder anar a Madrid amb la funció El Sistema Solar.

Vau rodar Carib Mix a la República Dominicana, com va ser l'experiència?

Poder estar gairebé dos mesos al Carib, rodant una pel·lícula de comèdia, passant-s'ho bé, rient i, d'alguna manera, fent l'"animal", és una experiència molt bona. La vaig rodar al costat de Cristina Castaño, Hiba Abouk i Alejo Sauras i la veritat és que tinc moltes ganes de veure el resultat. Ha estat la primera vegada que he fet comèdia al cinema. És veritat que a sèries com Física o Química hi havia escenes de comèdia, però a la gran pantalla sempre m'han tocat papers molt més dramàtics i estic expectant veure la pel·lícula.

Duval Stills

De tots els anys que portes com a actor, quina ha estat l'exigència de guió més gran a la qual t'has enfrontat?

Si et sóc sincer, a cadascuna de les meves feines faig un "all in" perquè intento jugar totes les meves cartes, implicant-me i esforçant-me al màxim. Però si hagués de dir-ne una, et diria El jugador de ajedrez. Ha estat l'última pel·lícula que he estrenat. La vam rodar a Budapest i Gran Canària i em vaig deixar la pell. Van ser tres mesos molt intensos, amb un desgast físic i emocional molt fort. Estic molt content amb el resultat, va tenir una molt bona acollida en sales i continua viatjant pel món. Avui s'està projectant en un festival a Chicago, EUA. Encara que, tampoc no puc oblidar La voz dormida. Va ser un abans i després a la meva carrera. Un paper preciós pel qual em van nominar al Goya a millor actor revelació.

Vas debutar com a actor en la sèrie El cor de la ciutat de TV3, què opines sobre l'actual situació de la cadena?

A diferència del que molts intenten fer veure, hi ha diversos informes que demostren que TV3 és una de les cadenes que tracta amb més pluralitat la situació que estem vivint. Hauríem de lluitar sempre per exigir una informació que fos fidel a la realitat. Sembla mentida que en ple S.XXI hi hagi mitjans de comunicació que tergiversin la realitat, ja sigui per pressió o ideologia, malgrat que tots podem contrastar-la gràcies a les xarxes socials. Per exemple amb vídeos, on no hi cap l'engany.

Com vius el "conflicte" de llengües entre català i castellà?

La diversitat ens enriqueix com a persones. És una pena que s'intenti crear un "conflicte" en un territori que té dues llengües cooficials. El castellà és la segona llengua més parlada del món, mentre que el català el parlem sis milions de persones i per això s'ha de protegir. Per posar-te un exemple, fa uns dies va morir l'últim rinoceront blanc del món i només de pensar que ha desaparegut, se'm posa la pell de gallina. Això mateix pot passar amb les llengües minoritàries si no es cuiden i protegeixen. D'aquí, la necessitat que existeixi una immersió lingüística, que porta dècades funcionant amb bons resultats i que certs partits volen fer-la veure com "el gran problema que restringeix les llibertats". Créixer en un entorn bilingüe sempre és un avantatge perquè afavoreix l'aprenentatge d'altres llengües. Com més aprenem, més capacitat desenvolupem per aprendre. A més, un idioma és la porta principal per accedir a la cultura d'un lloc. Tant de bo a l'escola m'haguessin ensenyat l'eusquera i el gallec. Si a Espanya la diversitat lingüística s'entengués com a riquesa, avui no estaríem en aquesta situació.

I sobre l'actual situació política a Catalunya, què penses?

Em fa molta pena. Penso que s'està tergiversant la realitat del que passa a Catalunya. En general, a Espanya, hauríem de poder votar per moltes més coses. Si no, on queda la democràcia? Segons la meva opinió, ningú no hauria d'estar a presó per voler conèixer la voluntat d'un poble. Hauríem de poder votar absolutament tot: si volem o no una monarquia, una major o menor acollida de refugiats, una paritat laboral real entre homes i dones, etc. I ser conseqüents amb els resultats.

Xavi Menós

De fet, el passat 23 de març no vau fer la funció d'El Sistema Solar per solidaritzar-vos amb els polítics que són a la presó...

No estem parlant "d'independència" o "no independència". Estem parlant de drets humans, tal com han donat suport molts països d'Europa. És injust que persones pacífiques portin més de sis mesos a la presó, alguns d'ells havent de veure créixer els seus fills petits a través d'un vidre. És com si la societat estigués donant "marxa enrere". Vivim en una època en la qual estem normalitzant que es retallin les nostres llibertats. Ja no es pot opinar, cantar, dibuixar... Sense por de la repressió. És inconcebible que Josep Valtonyc pugui entrar a la presó per les lletres de les seves cançons, que Willy Toledo estigui pendent de judici per defensar els drets de les dones que van recolzar la "processó del cony insubmís", o que s'acusi Open Arms de tràfic de persones, quan l'únic que fan és posar en joc la seva vida per salvar la d'altres a la Mediterrània.

Parlant del tema català... Es va decidir posposar la Gala de la Sida al·legant a la "inestabilitat política" de Catalunya, què opines sobre això?

La veritat és que no vaig estar gens d'acord amb la decisió. Per a mi, les causes socials haurien de ser per sobre de la política. Va ser una pena que es decidís posposar la gala de Madrid per la situació d'inestabilitat que vivia el país.

Per què es va traslladar la gala de Barcelona a Madrid?

La gala va passar a Madrid perquè Miguel Bosé va tenir la idea de fer una gala itinerant. La veritat és que va ser una opció meravellosa i va tenir molt bona acollida. No obstant això, perquè la gent de Barcelona, que no es podia traslladar a Madrid per motius laborals, pogués continuar aportant, es va crear la festa 'People in Red'. La idea va sorgir del meu pare i un bon amic seu, Jordi Barceló. Van apostar per fer una festa despreocupada però de molta qualitat, que permetés més interacció entre els convidats. Any rere any ha estat un èxit i en l'última edició va recaptar gairebé mig milió d'euros.

Creus que la gala tornarà a celebrar-se a Barcelona?

M'encantaria! Però la veritat és que no ho sé. De moment, continuem treballant perquè la 'People in Red' continuï creixent. La investigació no entén de crisis polítiques i no podem parar. Hem d'acabar amb la Sida.

Per acabar, a l'estiu del 2016 vas tenir ocasió de poder compartir una paella amb Carles Puigdemont, Pilar Rahola i Joan Laporta, entre d'altres, com va ser l'experiència?

La veritat és que va ser una vetllada molt agradable i, malgrat el que es va publicar a les xarxes, de l'últim que es va parlar va ser de política i independència. És una cosa que va sorgir perquè tenim amics en comú i va ser, simplement una trobada d'amics en el que vam estar cantant, fent la paella i altres. Crec que tot es va treure de lloc i mai no s'haurien d'haver publicat les fotografies perquè va ser una trobada de persones. I és que la vida es basa en això, a tenir trobades amb companys i amics. Guardo un record molt bonic i agradable.

Moisés Fdez Acosta

Parlant de Puigdemont, imagino que són bones notícies que li hagin donat la llibertat sota fiança...

Sí. Com deia abans, ningú no hauria de ser a presó per la seva manera de pensar, ni per haver volgut saber l'opinió d'un poble. La llibertat d'expressió ha de ser un dret, per diferents que siguin els ideals entre les persones. Tanmateix, no ho és.