Els especials de 'Rocío, contar la verdad para seguir viva' comencen a fer defallir l'audiència, malgrat que continua amb números de 'share' poderosos. Tots sabem com funciona Telecinco: estiraran el xiclet tot el que puguin, perquè està bé fer una denúncia pública com la que relata la filla de la Jurado, però ha de ser rendible. La part positiva, que molts telespectadors poden reflexionar sobre la violència de gènere, els traumes derivats de divorcis no amistosos o el paper la professió periodística i de l'entreteniment. La dolenta, que molt sovint sembla un circ de tres pistes: el darrer truc, tenir la protagonista per telèfon, intentant fer pujar l'audiència en la primera franja, la més fluixa, i anunciar després una bomba: Rociíto en directe davant dels col·laboradors (escollits minuciosament, és clar). Potser aquell dia estaria bé que cridessin Lydia Lozano, i que li expliqui a la cara un tema molt lleig en el que estava involucrada como a periodista.
Lozano tenia línia directa amb Antonio David Flores i un tal José María Franco, empleat de Rocío Jurado i que filtrava informacions interessadament. I l'exguàrdia civil i Franco li van explicar una mentida com a una casa de pagès, segons els papers que va ensenyar el programa: el conveni regulador dels fills Rocío i David. Antonio David pregonava que aquell document era un escàndol amb clàusules abusives, i que havia renunciat a molt (quartos, sobretot) per poder tenir-los. La realitat, però, era com la nit i el dia. Els papers són clars, i la que cedia i renunciava a determinats aspectes era Carrasco. Lozano va comprar el parany (mantingut durant dècades) sense contrastar ni una coma, ni va veure físicament el conveni. Tan senzill com a això. Doncs no, va preferir explicar una mentida a platós i revistes i apa, a fer via. La professionalitat de la canària queda tocada, i ja són moltes les vegades que l'han enxampada. La més grossa, la d'Ylenia Carrisi. La Lydia es va fer la penedida, que no s'ho imaginava, però ja són massa vegades caient al mateix obstacle. Té poca credibilitat.
La cosa podia haver acabat allà, però afortunadament per a l'espectador, últimament compten amb un tertulià que hauria de ser fix: el català Marc Giró. El de RAC1 està molt involucrat en la història i la sent intensament (va quedar-se sense paraules en un moment del docu, cosa estranya en Giró), a banda de ser intel·ligent i punyent. La repassada a Lozano, amb tres bufetades. La primera, suau, escalfant la cosa, quan li va retreure amb ironia que només tenia la versió de Flores "o sea, que no sabías nada del tema. Lo digo porque vamos a estar dando vueltas". Després, la segona, picava més: "tú eres una mística. Hiciste un acto de fe". La seva cara, definitiva. Però el que va fer Lozano besar el terra va ser un intercanvi molt celebrat a les xarxes: "ah, ¿vas a poner de nuevo en duda la versión de Rocío?". "Oye, te estás pasando tres pueblos", li responia. "Pues me puedo pasar más". Patapum. Aquest és Marc Giró. Genial, com sempre.
Clica a la imatge per veure el moment (1h25:00):
Giró també hauria de ser el dia que entrevistin Carrasco a plató. O quan sigui, tant se val. Té talent, valentia, mordacitat i seny. I és dels nostres. No es pot demanar més.