Ha escrit un llibre sobre Pijos, però tot i que sempre "ha aspirat a l'ideal de vida regalada", ell mateix ha fet tot el possible per no tenir-la. Com? Sense parar de treballar. Sorgit de la fornada de Jordi González en aquell enyorat Les 1000 i una de 1997, des d'aleshores ha aportat el seu talent i la seva feina en mitjans com la revista Marie Claire, programes de tele com Divendres, Està passant, Zapeando o, més recentment, els especials al voltant del testimoni de Rocío Carrasco a Rocío: contar la verdad para seguir viva. Actualment, presenta i dirigeix cada migdia, d'una a dues, el programa Vostè primer a RAC1. De pijos, de tele, de ràdio, de monarquia, d'Espanya o de Catalunya, Marc Giró n'ha parlat a bastament en aquesta entrevista per a En Blau, on ha demostrat una vegada més que tot i que no para de parlar, té el cap molt ben moblat i les idees molt clares.

Marc Giró / Foto: Montse Giralt

Com ha anat el passat Sant Jordi?
Molt bé, perquè jo, que soc de Barcelona, estar de sobte amb els carrers plens, ordenadament plens, em va sorprendre. A més, jo estava físicament bé i de bon humor, cosa que és necessària per anar a signar.

Costa imaginar-te de mal humor...
Tinc dies, eh? El meu marit sempre em diu: "Si supieran...". Però jo sempre li dic a ell: "Fill meu, és que li caic bé a tothom menys a tu". Però sí que és veritat que jo tendeixo a l'alegria, no sé si al bon humor, però a l'alegria, sí.

Els pijos també són alegres?
Completament, perquè tenen les necessitats bàsiques, i el que ve després de les necessitats bàsiques, completament cobertes. I això dona una tranquil·litat i una relaxació...

Tots hauríem de ser pijos? D'altra banda, tots podríem ser pijos?
Podrem aprendre moltes coses dels pijos. El que passa és que ells controlen els recursos. Ells són rics. També és veritat que el pijo ha canviat. Abans havien fet la fortuna per l'avi o el besavi i el ric tenia una certa idea de què és el bé comú. I ara no estic tan convençut que la nova fornada de pijos tinguin clar què és això del bé comú. El modernisme, el MNAC, la Fundació Bernat Metge, Òmnium Cultural són obres, són empenta de gent amb una idea comuna. I ara no sé exactament on és la riquesa i què se'n fa. No l'observem de manera tangible.

Tu ets pijo?
De cap de les maneres. Si ho fos, no estaria aquí contestant les teves preguntes, encara no m'hagués llevat del llit. Jo, literalment, formo part de la classe treballadora, però quan m'he creuat amb algun pijo, entenc que és una forma de vida molt atractiva.

Marc Giró / Foto: Montse Giralt

Què és el pitjor que tenen els pijos?
Ells estan molt bé. Desenganya't. Ells quan et diuen que han tingut un día de locos, resulta que estan preparant la boda de la seva filla... que es casa l'any 2024!! Però ells són exagerats en l'adjectivació. Quan et trobes un pijo, ell sempre et dirà que està fenomenal o et preguntarà: "Què? Bé, oi?", perquè ells consideren que tot està bé. Des de fa molt de temps, ells tenen temps i diners. Per exemple, els primers que van anar a Cadaqués. Jo no podia dir-li al patró d'una fàbrica: "Escolti, me'n vaig a investigar a veure si trobo el paradís terrenal". Però ells hi van, el troben, reconeixen que Cadaqués és el paradís (perquè s'ha de reconèixer que és la classe social que més bon gust té, s'hi posin com s'hi posin les altres) i com que tenen recursos i diners, s'hi fan allà una casa modernista.

Els Borbons són pijos?
Home, és clar. A la casa reial són pijos, des de fa molts anys. Jo no em canso de repetir que la persona que millor vesteix és Felip VI. Són uns pijos siderals. Després, hi ha una cosa que els passa a ells o als Bárcenas, és que la riquesa, igual que ve, se'n pot anar, igual que la bellesa. I una forma de perdre la riquesa és la corrupció, la mala gestió. Els pijos autèntics són honrats, perquè una de les seves obsessions és la de preservar o engrandir la riquesa. 

Entens que hi hagi monarquia?
Jo crec que de la monarquia se n'hauria de parlar tranquil·lament, que no sé si és una cosa que es pot fer ara. El que a mi m'agradaria és que hi hagués allò que en diuen una jefatura del estado que fos de qualitat. Jo tinc el convenciment que Felip VI i el seu entorn, a veure com t'ho dic, que ja us conec... están por la labor, estan pel bé comú, de veritat que ho crec. Ara, ho tenen molt difícil. I després, també, estan molt sols. Felip VI i el seu nucli cada cop estan més sols. I probablement, mal assessorats. I tampoc sé realment amb qui han parlat. Aquella capacitat que tenia el pare, d'una agenda i d'informació, ell no sé si la té. No sé si li arriba tota la informació i com l'hi hauria d'arribar.

Felip, Letícia i les seves filles, la princesa Elionor i la infanta Sofia / Europa Press

Creus que la seva filla, la princesa Elionor, serà reina d'aquí a uns anys?
Jo diria que sí. El que passa que, és clar, potser el focus el posem en la monarquia i en realitat l'hauríem de posar en una altra forma. S'ha de començar a parlar amb tranquil·litat que aquest país té estructures i maneres de fer, tics, que segueixen sent franquistes. Crec que s'hauria de crear un espai on parlar d'això tranquil·lament.

La darrera vegada que et vas trobar cara a cara amb la reina Letícia va ser en un ascensor on ella va entrar, poc després que t'haguessis tirat un pet... Si te la tornessis a trobar, què li diries?
No crec que es doni la casualitat, però segur que parlaríem de manera encantadora. A més, la reina Letícia té una senyora que li fa l'estilisme que havia treballat a Marie Claire, i la conec perfectament. Letícia té un bon diagnòstic de la situació. Jo a ella sempre l'he defensada, tot i que ser la primera dama és una figura complicada des d'un punt de vista contemporani. A més, cal dir que ha estat víctima d'atacs masclistes, pel seu càrrec, en línies generals. Això passa en totes les dones de l'esfera pública que tenen una responsabilitat. Per parlar de la monarquia ens hauríem de preguntar abans quin tipus d'estat volem, no?

Tu ets català, ara treballes a Catalunya, també has treballat molt a Madrid. Hi ha pijos espanyols i pijos catalans?
No. Els pijos, contràriament al que la gent es pensa, si ho són de veritat, no són molt d'¡España! Ells són de Barcelona, o "mi madre era asturiana", o "vamos a veranear a Biarritz o a Cadaqués", o la seva tata és gallega, perquè ells s'adaptaran, ells el que volen és que la seva riquesa, el seu privilegi, es mantingui, i el volen passar intacte a les futures generacions. Si és Alfons XIII, doncs Alfons XIII, si Felipe González, si Franco, per descomptat. I si ara vingués la independència de Catalunya, serien els primers independentistes, tranquil·lament. Ells, el que no faran és la revolució francesa. A ells no els agraden les novetats, però s'adapten.

Marc Giró / Foto: Montse Giralt

Ara que parlaves de la independència de Catalunya, alguna vegada t'han tret el tema a Madrid, t'has sentit incòmode o has hagut d'explicar-te massa?
Jo vaig veure canvis a Madrid. Al principi hi podia haver una certa simpatia pels catalans i per Catalunya, barrejada amb desinterés, a peu de carrer, els que jo he tractat. Al principi del procés tampoc hi havia consciència en quin tipus d'estat estàvem. Una de les coses bones que té el procés és que ha posat sobre la taula el que ara han descobert a la Cadena Ser, l'altre dia, l'Àngels Barceló, el Francino... Quan nosaltres feia temps que els dèiem: "Escoltin, us heu de posar en marxa, perquè això que està passant a Catalunya, a banda de la reivindicació independentista, la reacció d'Espanya és molt concreta, molt curiosa". I cal estar atent. Nosaltres aquí ho vèiem claríssim, i a Madrid no ho veien tan clar. I després, allò de l'oasi català, es pensaven que ara era el mateix, però en clau independentista, i que no tenia res a veure amb Espanya. I ara, a veure com ho aniran encaixant. Com jo li diria ara a Espanya: "Ara, pa' ti la coca".

Fa poc que et veiem comentant el testimoni de Rocío Carrasco. Com t'estàs sentint?
Jo ja havia treballat abans per La fábrica de la tele en una cosa que es deia Las bodas de Sálvame. Sé perfectament com es treballa a Telecinco. Jo al principi, quan em van trucar, els vaig dir que no, no ho veia clar. Després vaig dir que sí, perquè tampoc estic en possessió de dir que no a La fábrica de la tele, sincerament. A més, perquè a mi m'agrada ficar-me en altres tipus d'escenaris dels que estic acostumat.

Rocío Carrasco / Telecinco

Com creus que acabarà tot el tema de Rociíto, Antonio David i la seva filla Rocío Flores?
El tema bàsic d'això és que tenim una senyora que es diu Rocío Carrasco que ha aconseguit un espai per parlar violència de gènere, que és la que ella ha patit. I això és fonamental. El mínim que hem de fer és escoltar-la amb molta atenció i aprendre del que està explicant, que és una cosa que els passa a moltíssimes dones que ho pateixen, moltes més de les que ens pensem. El masclisme i el patriarcat són a l'ordre del dia. Però el que diu Rocío Carrasco té una altra dificultat, que és que ho fa a Telecinco, que potser es rendibilitza en altres llocs, que hi ha moltes opinions que es construeixen alhora que ella està parlant... La gent s'aventura a parlar de feminisme, violència masclista, amb molta lleugeresa. Si parléssim de física quàntica, eh que estaríem atents a l'expert? Doncs això. És urgent que fins que no s'erradiqui la violència contra les dones, molts altres problemes globals no es resoldran, perquè va tot lligat. Llavors, la Rocío, tot i que ho té molt difícil i hi ha molt de soroll, ella segueix aconseguint expressar-se. Nosaltres ja comprenem que molts voldrien que es fes al Centre de Cultura Contemporània i que ho moderés el Gabilondo, el Cuní o el Basté i amb un altre to, però això no és l'important. Ella parla a Telecinco perquè pot i allà saben tot el que s'ha abocat sobre ella, i ella el que fa és un tema de justícia vindicatòria.

Continuaràs anant-hi?
Jo hi he anat tres dies. El tercer ja no hi volia anar, però com venia ella... Però ara, de moment, hi deixaré d'anar, perquè m'he adonat que el que no podem fer és que, mentre aquesta senyora estigui parlant, despistem el que ella diu. Si jo estic tenint una batussa amb Lydia Lozano o María Patiño, el focus es despista. I no vull despistar amb res del que jo pugui dir. Nosaltres ens hem de fixar en el que diu aquesta senyora, perquè pel que diu ella moltes altres senyores que no sabien que patien violència de gènere s'hi estan veient reconegudes.

María Patiño i Marc Giró / Telecinco

Dir el que et surt del monyo, ser tan expressiu, t'ha comportat més maldecaps que satisfaccions?
Jo he nascut l'any 74. Jo encara penso i crec en la llibertat d'expressió i la democràcia. Però és que a mi m'han educat, afortunadament, pel tipus de família, d'escola i de mitjans de comunicació on he treballat, que jo puc dir el que vulgui. Jo tinc el convenciment que en aquest país es pot dir el que cadascú vulgui. El que passa és que de vegades també penso que no estigui sent jo un innocent. 

Des de fa dos anys dius el que vols al 'Vostè primer' de RAC1. Allà parleu de temes sobre el col·lectiu LGTBI, l'empoderament de la dona, el sexe... Per què no s'ha fet molt més això de parlar obertament en programes sobre aquests temes a la una del migdia?
​Jo crec que sí que se'n parla, però encapsuladament. A més, les línies editorials de molts mitjans, els consells editorials, són masclistes, tenen biaix de gènere. Però sí que hi ha programes clarament LGTBI, però encapsulats. Posen una tanca, aquí parlarem d'això, i ja es queden tranquils. El que ha sorprès amb nosaltres és que ho parlem de forma natural. També és veritat que quan em van dir per fer el programa, ràpidament vaig pensar en gent del meu entorn, que ha resultat que són feministes, o consciència LGTBI, etc. Jo, de natural, tinc aquesta tendència editorial i la penso de forma natural. També crec, i això és una bona notícia, que són temes que són al carrer. Tu repasses la cartellera, les obres de teatre, les llibreries, i hi ha un gran interés per una visió del món diferent a la patriarcal i masclista.

Marc Giró / RAC1

Una de les teves col·laboradores és la Txell Bonet, dona de Jordi Cuixart. La situació del Jordi i dels altres empresonats, a tu què et fa sentir?
Per mi, la situació dels presos polítics és una de les coses més vergonyants que hem viscut històricament en això que en diem Espanya. Siguis o no independentista, veus que és injust, i que en el fons, aquestes persones són a la presó com a càstig sumaríssim. Personalment, conec la Txell i el Jordi Cuixart, he estat en alguna sessió del judici, però independentment d'això, jo tinc una sensació, com molts que conec, independentistes o no, que aquest empresonament, a mi m'ha entristit profundament. És una vergonya, s'hauria d'haver aturat. És un fracàs, un fracàs col·lectiu, a tots els nivells, que estiguin a la presó. 

Jordi Cuixart i Txell Bonet

Ara ets a RAC1, però molta gent no sap que vas començar fa molts anys a Les 1000 i una amb el Jordi González... Ja no es fa la tele que es feia abans?
I també vaig començar amb tu. Les 1000 i una, aquella manera de fer tele, és la que està fent i utilitzant Jorge Javier Vázquez. Ha estat un model per a molts, molt original. El món que ensenyava, com l'ensenyava, i certa alegria de viure, allò s'ho va inventar el Jordi González i aquell equip.

A TV3, darrerament, també t'hem vist a l'Està passant... Que sàpigues que els espectadors catalans estan desolats per no continuar veient aquella relació platònica entre tu i Toni Cruanyes...
El trobo a faltar moltíssím, com tu comprendràs. Doncs mira, t'explicaré una exclusiva. Ell es pensa que no, però me'n vaig adonar, i tinc el cor completament destrossat: l'altre dia que estava signant per Sant Jordi, estava davant de la llibreria Jaimes, i jo sempre he tingut molt bona vista. Estava allà signant i vaig veure el Toni Cruanyes amb un altre senyor, suposo que el seu marit, que anaven per aquella vorera... i va girar cua! Una cobra com un camió! Pobre, imagina que s'hagués aturat allà a la cua. El Toni Cruanyes em defuig, però crec que ho fa perquè potser podríem destrossar jo la meva família i ell la seva, per escapar-nos com els pijos a Cadaqués.

Toni Cruanyes i Marc Giró / TV3

A la política catalana hi ha molts pijos? Perquè al llibre dius: "El pijo d'esquerres... simplement no existeix"...
El que li passa a la política catalana és que és una màquina de fer pijos. I potser s'haurien de concentrar en una altra cosa. Tu no pots entrar en política i sortir amb sis privilegis. S'ha de privilegiar el bé comú i ho estan oblidant. Potser no ho obliden, però des de fora et fa la sensació que sí.

Què és el més maco que ningú ha dit de tu?
Has de considerar que jo he estat guapíssim tota la meva vida i la gent s'ha quedat al·lucinada amb la meva bellesa.

Marc Giró / Foto: Montse Giralt

Per acabar, el Test En Blau. T'aniré dient una sèrie de noms i tu els has de definir amb poques paraules:

Jordi González
Un mestre, ha estat un company, un exemple a seguir. Tots li devem molt. Tenia a més la facilitat de contractar gent del no-res, que no coneixia de res i saber veure-hi el talent. El meu agraïment infinit, sempre.

Toni Soler
És, probablement, de les persones més intel·ligents que m'he trobat dins d'un plató. Ell, molt discretament, veu coses que ningú ha vist, i amb una elegància i de bones maneres et diu: "Escolta, jo crec que això hauria d'anar per aquí"... I funciona. Fa màgia.

Jair Domínguez
És una boníssima persona. Un tio amb un cap privilegiat i un còmic incommensurable. No entenc per què no té un late night a TV3.

Jair Domínguez i Toni Soler / TV3

Toni Cruanyes
L'amor de la meva vida.

Jorge Javier Vázquez
Un monstre televisiu.

Rocío Carrasco
Un exemple. Una dona valenta, maltractada, que ho ha passat molt malament. Li he fet arribar que "aquí estem, pel que calgui".

Antonio David Flores
Preferiria no contestar, perquè no vull ni mitja demanda. Això que vostès estan pensant, jo no ho diré, perquè no tinc 200.000 per demandes.

Rocío Flores
Tampoc vull cap demanda, però mireu atentament els capítols que venen ara de Rocío: contar la verdad para seguir viva. Ho va dir la seva mare l'altre dia, no és que ho digui jo, però és probable que també sigui una víctima i estigui instrumentalitzada. Tant de bo se'n surti, francament.

Jordi Basté
Un altre monstre total. I el que ens dona a tots plegats a RAC1 el to. RAC1 és una redacció molt simpàtica, la gent que hi treballa està contenta, periodistes de veritat. I el to que nosaltres tenim, com ell comença a les sis del matí, ell el dispara d'entrada. És com una onada on surfejar. 

Òscar Andreu i Òscar Dalmau / TVC

Òscar Andreu
És un tio llestíssim, és un tio sensibilíssim, a banda que sigui amic meu. Cada vegada que el veig ara li dic: "Òscar, estàs guapíssim". Cada dia està més guapo. Un altre late night per a Òscar Andreu.

Òscar Dalmau
És el meu cunyat, és el meu amic, un tio divertidíssim, de les persones més originals que m'he tirat mai a la cara, un tipus culte, fet a si mateix, amb un talent còmic... És dels millors còmics, sinó el millor, que tenim a Catalunya.

Santi Villas
És, vamos.... Com t'ho diria... El meu marit, el meu company, el meu amic, el meu amant, allò que fan les folklòriques: "Lo es todo para mí"... També li vull dir des d'aquí que seguiré fent el que em dona la gana, clar que sí. Però sí, sí, jo possiblement no tindria la vida que tinc ara si no l'hagués conegut a ell, saps? Sovint, que la teva vida sigui una merda o brillant, depèn de la persona que tinguis al costat i jo amb Santi Villas tinc la vida que vull tenir, una vida feliç.

Santi Villas i Marc Giró / RAC1

Ana Rosa Quintana
Em sap molt de greu, perquè és una senyora que és una súper bona comunicadora i ara crec que està atrapada. I em sap greu. Ella hauria d'explicar quina és la raó per la qual s'ha posicionat com s'ha posicionat. La seva mare comprava fruita a Lavapiés a la fruiteria on comprava jo. Són gent humil, de classe treballadora. Ella hauria de recuperar els seus orígens, qui és la seva mare, les seves tietes, d'on ve, i no deixar-se pressionar per qui l'estigui pressionant, que no sé qui és. S'hauria de recordar que ha estat una bona periodista.

Susanna Griso
Ho ha tingut molt difícil. Jo li tinc apreci, sovint se li ha criticat del que ha dit des de Madrid, però crec que ha sabut mantenir i encaixar una sèrie de coses que s'han dit del seu programa i del grup pel qual treballa, d'una forma molt elegant, ponderada i neutral.

Shakira i Piqué
Són siderals. Una meravella total. A mi m'agradaria que m'adoptessin. Bé, bàsicament em xiflaria ser Shakira.

Shakira i Gerard Piqué / @shakira

Tamara Falcó
És molt simpàtica. Ella ara està encantada de ser estrella mediàtica per ella mateixa. Me n'alegro molt dels seus èxits.

Rosalía
M'encanta. Una senyora, amb aquella potència, que gestiona la seva carrera com la gestiona, que canta divinament, que transmet una imatge poderosa... Estic a favor d'aquest tipus de dones. I aquesta barreja que fa de cultures i ambients, és el món que jo vull.

El procés
El procés... En eso estamos. A mi m'hauria agradat que les coses haguessin anat d'una altra manera. Jo crec que l'única solució que hi haurà aquí és l'alliberament dels presos polítics i s'ha de formular un referèndum d'autodeterminació per clarificar idees. El que no ha entès això que en diem Espanya és que Espanya necessita el procés. El procés ha descobert moltes coses que a Espanya li convé recol·locar.

Isabel Díaz Ayuso
És un producte polític. A mi em sorprèn d'ella que ella es pensi que és on és obviant tot el que seria la revolució francesa, la industrial, la feminista, l'obrera. No ho puc entendre.

Inés Arrimadas
Ha estat un dels problemes que hem tingut a Catalunya. Ella i Ciutadans. I Rivera. Des del principi. I ara és un fracàs. Haurien de reunir-se i reflexionar. L'actitud que ha tingut Cs respecte a Catalunya ha estat la d'uns irresponsables. No es pot falsejar la realitat. Jo comprenc que molts independentistes han retorçat la realitat, això no ho nego, i m'agradaria que ho posessis així, però l'aproximació que ha tingut Ciutadans a la qüestió catalana ha estat de falsejar la realitat. Moltes de les coses que han passat ha estat per culpa de Ciutadans. La bronca, hi ha un tipus de to polític, que ara ens pensem que ve per una altra banda, que els que ho inicien són ells.

Vox
El feixisme, la ultradreta.

Santiago Abascal, Inés Arrimadas i Edmundo Bal / Efe

Felip VI
Li desitjo moltíssima sort. Señor, muchísima suerte.

Letícia

Llámame y nos tomamos un café, Letícia, estimada.

Marc Giró
Marc Giró... Olé ti! Olé ti total! Marc Giró autònom. Marc Giro, coma, autònom, hahahahaha.

Marc Giró / Foto: Montse Giralt