Després de 3 capítols fluixos i fregant l'absurd, T5 l'ha encertada de ple amb la darrera emissió de 'Hormigas Blancas'. El documental i debat dedicat a Lola Flores no ha decebut, especialment per la presència entre els col·laboradors d'un animal televisiu majúscul: Marc Giró. La vida de 'La Faraona' va ser intensa, controvertida i pintoresca, sí, però repassar-la a través del català és fascinant. Giró és qualsevol cosa menys un llepaire domesticat, barrejant la seva admiració pel personatge amb coneixements i un esperit crític que no es veu sovint en el plató de Mediaset.
El programa va repassar la vida, obra, miracles i vergonyes de l'artista de Jerez, mite espanyol d'una època i protagonista d'infinitat d'anècdotes al·lucinants. Els seus amors i desamors, els problemes amb Hisenda, el famós 'topless' a Interviú, el casament de la filla Lolita i el cèlebre "si me queréis, irse"... Un no parar, sí. Ara bé, si el programa hagués depès de Lydia Lozano o Rappel, presents a la taula, la nit hagués estat ensopida, una més de tantes. Allà, però, hi havia en Giró (i Núria Marín, que menja a banda a T5) per afegir sal, pebre i molt de tabasco, rebatent teories aduladores amb la Flores i el seu univers. Una de les més contundents, relativa als seus problemes econòmics i la seva curiosa forma de voler salvar-se de les seves obligacions amb l'erari públic ("si una peseta me diera cada español...") va caure com un tro al plató: "Fue una artista franquista, utilizada para blanquear una dictadura. Ella misma lo dijo: Franco me encantaba. Luego se supo adaptar, pero fue una artista vaselina: nos acompañó en la Transición, como Juan Carlos".
Clica a la imatge per veure el programa:
Cada cop que el català intervenia, Rappel i Lozano bullien per dins. El seu paper era un altre, el de l'ensabonada permanent. I per allà en Marc no passa: com quan va indignar-se amb això de que el marit Antonio 'El Pescailla' va inventar la rumba catalana, o el mite de que el guitarrista va fer un pas al costat per cuidar la família mentre Lola triomfava als escenaris. La realitat és (i va ser) una altra. Grandíssim Marc. I divertidíssim, com sempre.