Una de les millors coses que hem viscut els darrers temps els espectadors catalans ha estat la de poder tornar a gaudir del musical més famós de casa nostra, aquest meravellós 'Mar i Cel' de Dagoll Dagom que s'està representant per quarta vegada al Teatre Victòria, des que es va estrenar per primera vegada als anys 80 amb Carlos Gramaje, Àngels Gonyalons, Pep Cruz i Joan Crosas al muntatge original. Després de les diferents versions, on hem anat veient damunt l'escenari, a bord del vaixell més famós de Catalunya, l'Elena Gadel o el Roger Berruezo, ara el 'Saïd' i la 'Blanca' són interpretats pels meravellosos Alèxia Pascual i Jordi Garreta, que continuen posant-nos la pell de gallina amb temes com, evidentment, aquest inoblidable i icònic "Per què he plorat?":

Aquesta interpretació no correspon a cap de les representacions que estan fent al teatre, sinó que ha estat un dels moments estrella, dels moments d'una nit molt especial, la de l'entrega dels Premis DRAC entregats per RAC1 a diferents personalitats. Una edició especial, aquest 2025 que RAC1 fa 25 anys. Dagoll Dagom ha rebut el Premi a la Trajectòria, que han recollit orgullosos l'Anna Rosa Cisquella, el Joan Lluís Bozzo i el Miquel Periel. 

La sala Oriol Martorell de l'Auditori de Barcelona, plena de gom a gom per veure desfilar els diferents premiats, a banda de la companyia teatral, com Eduard Fernández, Emma Vilarasau, l'Institut Guttmann o a títol pòstum, al recordat xef Fermí Puig, que ens va deixar fa unes setmanes i amb actuacions com la de l'Alèxia i el Jordi, o la del Joan Dausà. Una gala que, per si no n'hi hagués prou, ha comptat amb un cavall guanyador, l'ingredient que millora totes les salses, el millor mestre de cerimònies que hi ha a Catalunya, el meravellós Marc Giró, que ha amanit la gala amb el seu sentit de l'humor... i les seves sucoses confessions. I és que, com no podia ser d'una altra manera, el director i presentador del Vostè primer de RAC1 o del Late xou de TVE ha fet les delícies del personal amb algunes revelacions pujades de to que han estat molt ben rebudes pels espectadors, entregats al de Barcelona. 

Un dels moments de la nit ha estat una anècdota confessada pel Marc, encara de fa més temps que els inicis de RAC1. Una confessió de quan era molt més jove i va anar al Teatre Victòria a veure 'Mar i Cel'. Mentre estava xerrant amb el geni Albert Guinovart, i amb l'Alèxia Pascual i el Jordi Garreta, deixa caure que va anar a veure l'obra amb l'escola, no recorda bé a quin curs anava, però sens dubte, molt abans de conèixer la seva parella, el Santi Villas, quan van coincidir al recordat 'Les 1000 i una' de Jordi González. I el Giró li diu al Guinovart: "Jo sempre he estat molt espavilat, per algunes coses, no..., però per algunes altres, sí, i jo em vaig morrejar amb un que es deia Maurici, no diré el cognom, a ritme del 'Per què he plorat?'... T'ho juro. Funciona, eh? Funciona":

Marc Giró, meravellós... Tot i que quan l'Àngels Gonyalons cantava allò de "Sempre he mirat a l'infinit, sempre he buscat l'última estrella", ell estava més pendent del tal Maurici que de l'infinit i l'última estrella...

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!