Prenguin nota d'una recomanació. Segueixin-li la pista a Tomàs Fuentes. El col·laborador i guionista de La Competència té l'habilitat d'estar en tres programes alhora que paguen molt la pena. 1) El sobradament conegut amb els Òscars a RAC1; 2) aquell en el que participa cada dijous en les excel·lents entrevistes que Gabriel Rufián li fa a diferents famosos, especialment polítics, a La fábrica de Rufián; i 3) el que ell mateix presenta amb el periodista Ignasi Taltavull a internet, La Ruina. Anem ara amb aquest darrer.
La Ruina
De moment ja porten 14 entregues, on Fuentes i Taltavull han entrevistat gent com Quim Morales, Facu Díaz o algú que va deixar sense paraules els dos presentadors i el públic que ho va veure en directe, Marc Giró. El presentador del Vostè primer de RAC1 triomfa cada migdia amb la seva esbojarrada proposta radiofònica, que no té un fil conductor molt clar, que sovint és caòtic, però que s'alimenta de la demolidora verborrea d'un Giró incontrolable. Perquè ell té la capacitat de fer que sigui igual de graciós el que explica que el com ho explica. Escoltar-lo recordant anècdotes no té preu. I si la coprotagonista és tota una reina Letícia, imaginin. I si a més els diem que l'anècdota va passar en l'ascensor d'un hotel, aturem màquines.
GTRES
Fent honor al títol del programa, li pregunten a Giró algun moment ruïnós que recordi. I ningú s'imaginava que explicaria el que va explicar. Treballant per la revista Marie Claire, el van enviar a l'hotel Puerta América de Madrid a entrevistar una dissenyadora. Mentre feia les preguntes, Giró només tenia una obsessió: "Em volia tirar un pet". Acabada l'entrevista, Giro va entrar en un dels molts ascensors que hi ha a cadascuna de les 50 plantes de l'hotel.
Hotel Puerta América Madrid
"Vaig valorar què fer, perquè quan et tires un pet no saps què en sortirà: la potència, la cadència, la persistència, l'olor... Jo en aquella època no menjava bé... I me'l vaig tirar. I va ser un pet... estàvem jo i el pet". Giró desenfrenat i expressiu. Però quedava el millor: "L'ascensor anava baixant i jo pensant: 'imagina que ara entra algú'". I l'ascensor es va aturar. I va entrar-hi algú. Però no un algú qualsevol.
La Ruina
"S'obre la porta i apareixen dos senyors vestits perfectament, amb sengles micròfons. Entren. I darrera estava... Letícia Ortiz. La reina d'Espanya. I el pet era hooooorrorós. O sigui, era un pet republicà seguríssim. Una pudor tremenda". Sublim. Què va passar llavors? "Buenas tardes, buenas tardes. Jo vaig dissimular, no vaig fer cap gest, i ella tampoc va dir res. Per això des d'aquell dia em cau bé". Pots veure la surrealista trobada a partir del minut 9'33":
La cirereta del pastís, els comentaris hilarants del mateix Giró i Tomàs Fuentes per tancar l'anècdota: "No sabem si va posar cara de fàstic, perquè al tenir-la sempre així..., no?", diu el presentador. I rebla Giró: "Et dic una cosa, això ara seria terrorisme. Ni Tsunamis ni CDR, un pet a la cara de la reina d'Espanya". Meravellós.