El català està patint. Una situació preocupant, segons els darrers informes sobre l'ús de llengua. Especialment greu és el que passa amb els joves, que es decanten pel castellà fent un mal terrible a la nostra llengua, cultura i identitat nacional. Les raons d'aquesta davallada són diverses: les campanyes polítiques en contra, l'arraconament i menyspreu institucional i, no menys important, la desaparició de l'idioma de diverses plataformes audiovisuals, virtuals i de lleure. Els joves (i molts adults) viuen enganxats a serveis com Netflix o HBO, on s'imposa l'espanyol, per no parlar de les xarxes socials. Existeix el corrent de pensament, també a casa nostra, que assegura que no serveix de res, que no arriba a tot el públic. Per això, per la febrada dels clics, dels 'likes' i dels seguidors, es passen al castellà.
Seguir aquesta línia és contribuir a la destrucció lenta i inexorable del nostre patrimoni. Però com a totes les lluites més desiguals, hi ha qui forma part de la resistència, com si fossin els gals irreductibles dels còmics d'Astérix i Obelix. Gent com Joel Joan, per exemple, que no claudica i signa totes les seves piulades i publicacions en català. Tot el contrari del que fan Dulceida, Paula Gonu o fins i tot Miquel Montoro, aquell nen mallorquí que va triomfar xerrant la seva llengua però es va passar al castellà per fer-se més famós. Trist, però real.
Entre els esmentats irreductibles també podem incloure l'actor Marc Martinez, que acaba de compartir una vivència personal del seu ús quotidià d'aplicacions i plataformes diverses. Per exemple, Wallapop, l'espai de compra venda entre particulars més famós. En Marc, un home molt arrelat a la natura, ha posat a la venda una gàbia de fusta per a conills que ja no feia servir. Quan va anar a penjar el producte algú li va fer una recomanació que tornava a deixar el català en una posició de feblesa absoluta: "En català no en vendràs res". Sortosament no li ha fet cas, i ha procedit a fer l'operació de pujar la foto i escriure la descripció. Res de 'jaula de madera per a conejos', no. De fer-los el joc, ni parlar-ne.
Una decisió que ha obtingut el premi que es mereixia. En Marc l'ha venuda i, el que és més important, ha trigat poquíssim. De fet, a la primera. I no és que hagi tingut la sort de fer una troballa descomunal, no. El primer contacte amb el potencial comprador va ser en espanyol. Què va fer l'actor de TV3 i Netflix, entre d'altres? Jugar-se-la i demanar-li si li faria res comunicar-se en el català original. La resposta va ser afirmativa i satisfactòria: "Tot i haver rebut el 1r missatge en castellà, li he preguntat si podíem seguir en català, m’ha respost: oi, i tant. I aquí estem! #catalalatac". Un cop havia fet la feina ha escrit aquest missatge dedicat a l'amic que li recomanava no expressar-se en el seu idioma: "Acabo de fer-ho, neng".
En català no vendràs res... si no ho intentes, és clar. S'ha de tenir les coses clares i ser pacient: l'esforç paga la pena i té recompensa.