Aquesta fotografia que ell mateix va penjar al seu compte d'Instagram fa tres anys és molt paradigmàtica d'ell i de la seva feina, més una passió que una feina, que porta fent ininterrompudament gairebé trenta anys. En la imatge es veu un micròfon, el de RAC1, un full ple d'anotacions i de fons, una pista de bàsquet, la seva altra passió que ha compaginat amb la ràdio de manera meravellosa tot aquest temps.

Qui hi havia darrera d'aquest vidre, darrera d'aquest full i darrera d'aquest micròfon? Algú que ara diu adeu a l'emissora privada per emprendre nous camins professionals. Algú que es descriu a ell mateix en el seu timeline de Twitter com a "Periodista. Ràdio des de 1994. Activista del bàsquet. Un full de paper en blanc davant meu". I algú que és un geni en les retransmissions de bàsquet, probablement, el millor locutor explicant què passa amb tot el relacionat amb aquest esport deliciós de la cistella, en Marc Mundet.

Als seus 45 anys ha dedicat gairebé tota la seva vida professional a explicar com ningú els partits de bàsquet, especialment del Barça, la Penya, el Manresa, l'UNI Girona i la resta de clubs catalans. La seva veu inconfusible, gironí de socarrel, la seva passió amb cada cistella que narra, el seu rigor, han fet d'ell un periodista molt estimat pels seus companys i pels oients de RAC1. Uns companys i uns oients que ara s'han quedat tristos en saber d'una notícia que ell mateix ha compartit a xarxes: el seu adeu sorprenent a l'emissora. Per què? Decisió personal? Decisió empresarial? Estranya, si més no. Explica ell mateix, precisament amb la icònica foto que els mostràvem al principi, que "Es tanquen portes i se n'obren d'altres. Després de 19 temporades, deixo RAC1. Gràcies per la confiança d'oients, companys i amics. Gràcies a tots, de tot cor".

En una entrevista a l'Islàndia va recordar com va ser el seu primer dia en l'emissora de la qual ara s'acomiada: "Vaig entrar el mateix dia que Jordi Basté i Jordi Costa, i aquell dia va dimitir l'entrenador del Barça de bàsquet, Svetislav Pesic. De fet, sempre que he començat a treballar a algun lloc, n'ha passat alguna de grossa. Quan vaig entrar al Marca, havien elegit Florentino Pérez com a  president del Reial Madrid". Un record especial en aquests dinou anys a l'emissora?: "M'ho vaig passar molt bé cobrint les Marxes per la Llibertat. Vam anar a peu des de Girona fins a Barcelona i m'ho vaig passar bomba. Però si he de triar una experiència, em quedo amb l'any 2008. En cinc mesos, vaig estar dues vegades a Israel, vaig cobrir les primeres finals NBA de Pau Gasol a Los Angeles durant tres setmanes i a l'agost vaig anar a Pequín a cobrir els Jocs Olímpics, que de fet va ser el primer cop que hi vam anar amb RAC1".

Ara, el seu adeu ha originat un allau de reaccions per part de companys i oients que el trobaran molt a faltar. Com ell diu, "No puc respondre tots els missatges. Estic aclaparat. Moltíssimes gràcies per tota l'estima que sento". El comiat més sentit? El del seu inseparable Damià López:

Ens sumem als missatges. El trobarem a faltar. Molta sort i encerts en el que li ve a partir d'ara.