Marc Ribas és una mina d'or per a TV3. El xef i presentador gironí encapçala dos dels programes més vistos de la televisió pública catalana, el 'Cuines' i el concurs setmanal 'Joc de Cartes'. Bé, concurs. Hi ha una competició entre restauradors, però l'espai és pròpiament un reality show. Espectacle televisiu amb la perxa de les propostes gastronòmiques d'establiments per tot el territori del país. 6 temporades i diversos especials d'estiu després, hi ha qui encara no ho entén o no ho vol fer, atenent a segons quines crítiques. I 'Joc de Cartes' en té moltes, de crítiques. Com d'elogis, és clar. És el que li passa als formats que triomfen sense discussió, i aquest n'és un. Una dada? L'estrena de temporada de la passada setmana va marcar un estratosfèric 23'5 % de share i 500.000 espectadors. Un bany de realitat per als que pensen que això va de baixada, que no interessa. Ho fa i sense discussió. Marc Ribas és un més de la família, amb el que gaudim, patim i de vegades xisclem veient segons quins àpats, quins restauradors i quines sorpreses. De bones, de dolentes i de polèmiques. Tot això és l'univers 'Joc de Cartes', i en Marc és el seu líder. N'està al cas de totes elles, tot i que no li robin la son. Xerra amb EN Blau d'aquestes i d'altres qüestions fent un forat en la seva atapeïda agenda. I li agraïm, per suposat.
- Marc, 'Joc de Cartes' no afluixa. L'estrena de la sisena temporada ha estat descomunal, passen els anys i cada dia esteu més forts. Et sorprens encara?
- No t'ho esperes mai, no. Però el que sí puc assegurar és que hem pogut donar el màxim durant les gravacions, té alguna cosa a veure. Hi havia moltes ganes perquè venim de dos anys molts durs per les restriccions a l'hostaleria. Deixar enrere el llast de la pandèmia ha fet que tot fos més fàcil, emocionalment el sector estava tocat.
- Es nota aquest bon humor. Al primer capítol t'hem vist molt més divertit, més catxondo. I mira que tenies raons per enfadar-te, amb tot l'enrenou del concursant que no era xef i que el vau enxampar. Com ho vas viure, vas parlar amb ell després del rodatge?
- Mira, de les 44 persones de l'equip només n'hi ha una que sigui cuiner: jo mateix. I en el primer àpat vaig enxampar-lo, no havia treballat mai en una cuina. No ens havia passat mai que ens mentissin així. I em vaig enfadar, clar que sí. Sobretot perquè va en contra de la feina del restaurant, que no s'ho mereix pas, fan molt bon treball. Vaig parlar amb ell més tard i estava preocupat. Em preguntava "pero no passarà res, oi?", i li vaig respondre que depenia de la imatge que volgués donar, que això era casa seva. I que rebria comentaris i missatges, és clar. En quant al meu estat d'ànim, sí, és millor, perquè l'entorn també ho és. Sóc sensible i si ens ho podem passar bé, ho faig. També he tingut el restaurant tancat 1 any, tenia ganes de tornar a la vida anterior i no a la nomenada com a "nova normalitat".
El que ha passat abans, durant i després de la pandèmia pel que fa a 'Joc de Cartes' és que molts capítols han rebut crítiques a dojo per la utilització del català durant l'emissió. Millor dit, per una mala utilització. De vegades els barbarismes, d'altres els tics en castellà que imperen en moltes cuines del país. O directament per exemples com el més recent, en el que dels 4 participants, un no en parlava ni una paraula, dos més ho feien per sortir del pas, d'aquella manera... i la mala sort és que l'únic que el parlava era el dolent de la pel·lícula. En Marc es mulla en aquest tema, no defuig de la qüestió.
- Ens costa que una de les directrius per a redactors i equips de càsting és que els participants parlin en català, però no sempre es reflecteix a la pantalla. El programa serveix de termòmetre de la situació de la llengua catalana?
- És que això és un reality, mostra la realitat, sí. I la realitat és que en aquest país no tothom usa el català, no el parla. És veritat que ningú n'està obligat a fer-ho. I el mal ús que se'n fa és perquè no s'han fet prou iniciatives a favor de la llengua més enllà de l'escola. Malauradament el català està en desús, és veritat. I nosaltres no podem forçar la màquina per ensenyar el que no hi ha, per exemple, al Vallès Occidental. Igual que ens va costar moltíssim trobar una cuinera jove a la comarca i que volgués participar-hi. També se'n parla molt dels barbarismes que se senten en els restaurants. És que és així! I no volem tallar les gravacions per corregir "escolta, que axò es diu d'aquesta manera", no volem crear falses il·lusions. Fora fa molt fred. M'agradaria que se'n parlés molt més català a Catalunya, però no és la realitat.
- Un dels capítols d'aquesta tongada serà a Madrid. Què sentirem allà més català que a casa nostra?
- No, no. De cap manera. Anirem allà a buscar la millor calçotada i trobarem catalans que van marxar a Madrid fa molt de temps, que la llengua la tenen en desús, però els hi fa il·lusió tornar a sentir-lo, a xerrar-ho. Una experiència que demostra que la cuina catalana, a més a més, és molt exportable. No cal ser a Reus o a Valls per menjar uns bons calçots, a molta distància pots trobar propostes atractives.
Ribas, qui a banda de presentar aquest format de gran èxit també s'ha posat a la pell dels concursants ( ho va fer amb el 'Capritx' de Terrassa, abans que tanqués les seves portes), és un home que s'ha caracteritzat sempre per la generositat a l'hora de jutjar els participants. Sap la feinada que hi darrere d'un restaurant, el que t'hi jugues. Ara bé, últimament hem detectat un petit canvi en les seves valoracions. Si ha de suspendre o censurar algú, ho fa, malgrat li sàpiga greu. Perquè hi ha línies vermelles que, si es traspassen, no li permeten actuar d'una altra manera.
- Com s'explica aquest canvi? Cal ser més sever?
- Aquesta és la part més difícil de la feina, la de jutjar. No puc ser dur amb un local per coses que poden passar en un programa de televisió, quan reps un equip de càmeres a casa teva. El que si em fixo és en coses que són del dia a dia. La neteja, la seguretat alimentària... Com va passar amb el Sergi. Al programa només es van veure 3 minuts d'aquella situació en la que va posar en risc la salut d'un concursant, però vam estar més de mitja hora allà, parlant amb ell i amb l'equip. I vaig adonar-me que no els havia informat prèviament, això t'envia a l'hospital! Ell va ser negligent. Però els seus companys no s'ho mereixien.
- Com serà el nivell dels pròxims capítols en quant qualitat gastronòmica? T'hem sentit dir que serà la millor temporada de tota la història. Ho deies per aquest aspecte o pel marro qui hi haurà entre uns i altres?
- Bé, serà la millor temporada perquè l'equip del programa ha fet una feina increïble, els pilars són molt ferms i la directora Míriam Pina ha aconseguit integrar molt bé a la gent nova que ha entrat. De restaurants tindrem com sempre de tot, de bons, regulars i algun de dolent. També algun al que li han donat una estrella Michelin. Ensenyem una part de la realitat de la restauració en aquest país, que és diversa. I en quant al marro, ni més ni menys que d'altres anys. Busquem l'entreteniment, això és segur.
La conversa acaba però volem saber com viu la repercussió del programa, les crítiques, elogis, comentaris i fins i tot alguns articles passats de voltes. Fer una ullada l'endemà de l'emissió permet copsar l'impacte del programa i del seu presentador, no passa desapercebut. Com gestionar-ho és una qüestió molt personal. En Marc està atent al què se'n diu, però sense perdre més temps del necessari. Hi ha prioritats molt més urgents i beneficioses per a ell.
- No tinc temps, treballo molt. O estic gravant, o al restaurant, o gaudint de la família, la dona i les nenes. Si que em fixo en les opinions de gent amb criteri, que sap del que en parlen. Com passa al restaurant, a la Taverna del Ciri. No fem cas de les crítiques a l'estil Tripadvisor, igual que no faig cas de determinades cròniques. No perdo el temps.
- El que està clar és que si generes comentaris és perquè triomfes. 'Cuines' i 'Joc de Cartes' funcionen a les mil meravelles, 'Pop up xef' no va ser tan aclaparador però molts voldrien els seus registres. I de cara al futur? Et veus presentant formats a TV3 que no toquin el registre de la gastronomia?
- Porto 7 anys fent televisió i avui en dia em sento molt còmode. M'atreviria a fer d'altres coses, i tant, i de fet m'han fet moltes propostes, també fora de TV3, però al final cap d'elles s'ha fet realitat. Si arriba, hauria de ser una aventura divertida. Tot podria ser.
Ens acomiadem del xef i presentador, que ha de atendre els seus molts compromisos. Està on fire, de dolç. S'està menjant el món, i nosaltres encantats d'acompanyar-lo a taula, cuinant a poc a poc, amb afecte i mestria, el seu fenomen i bona ventura. Prova d'això, el que acaba de passar aquest 26 d'octubre mateix: els han concedit el Premi Ondas 2022. Parlem un altre cop amb ell només en saber-se la notícia: "Estem molt contents, imagina't! Ho estem parlant amb la directora i amb Carles Torras, el productor. Molt guai, una passada". Encara ho estan paint. Com els bons tiberis. Felicitats!