Marc Ribas i Jordi Basté són dos comunicadors molt diferents. Un és un expert en cuina i entreteniment, l'altre és el que millor domina la informació i el magazín. Ribas es dedica a la televisió a TV3, Basté té la seva fortalesa a la ràdio, tot i que fa incursions en la petita pantalla. Ara bé, comparteixen un estatus envejable: són líders als seus àmbits professionals. El 'Món a RAC1' és el programa més escoltat de les ones radiofòniques, 'Joc de Cartes' i 'Cuines' són joies de la tele pública. I des d'aquesta setmana també comparteixen palmarès: han rebut un premi Ondas. El tercer d'en Jordi, l'estrena d'en Marc. Estrelles, sens dubtes.
La jornada de lliurament dels guardons de Ràdio Barcelona va ser seguida amb interès per EN Blau, especialment per un detall que no és pas menor: la gran majoria de distingits eren catalans. Una prova irrefutable de l'interès que susciten els mitjans i professionals de casa nostra, el seu impacte i carisma. Aquesta parella de la que parlem va ser entrevistada i fotografiada per al nostre diari, tot i que resulta impossible recopilar tot el que va passar en la trobada. Algunes converses han quedat en la intimitat dels guanyadors, amb detalls ben interessants, fins i tot emocionants i curiosos. Sortosament, una d'aquestes confidències ara és domini públic gràcies al propi Basté, revelant un detall de la parcel·la més personal del xef.
Jordi Basté sorprès i encuriosit pels tatuatges de Marc Ribas
En Jordi escriu al seu dietari de La Vanguardia un petit text en el que reflecteix la sorpresa que li va provocar l'arribada de Marc Ribas al palauet Albèniz de Montjuïc. El seu aspecte, al centre de la història. Fort, barbut, guapo, canyero, el cuiner i presentador és únic, no passa desapercebut. Basté descriu la indumentària i el que deixava veure del cos musculat el seu interlocutor: "Ve amb camisa arremangada i ensenya uns tatuatges". No se'n pot estar i desferma la seva curiositat infinita, pròpia de l'ofici de periodista: "¿Quants en tens?". La resposta, 2. Són visibles al seu braç esquerra, un àliga i unes plomes. Vola alt.
El moment emotiu és quan el conductor del 'Joc de Cartes' li confessa a Basté que l'obra no està acabada, com la Sagrada Família. Vol fer-se'n dos més i canviar de registre: del cel al mar. Ja té decidit quin serà el pròxim: un calamar. Sí, han llegit bé. Aquest deliciós cefalòpode, tan present a la nostra cuina, no té un significat culinari al cos d'en Marc. La raó és familiar, sentimental, d'arrels. "En honor al seu pare, que era pescador". Ribas pot semblar molt dur amb la cuirassa de les seva musculatura i imatge exterior, però és tan sensible, sentimental i humà com la resta. La família és molt important per a ell, des dels pares a les filles. No és cap Geyperman, dit amb tot l'afecte i respecte. Està ben viu. I la promesa ho acredita.
Ara ens queda saber de què anirà el quart i, presumiblement, últim tatuatge. 'Joc de tatus'.