Espanya ha tingut repercussió mundial amb l'estranya escena de Luis Rubiales clavant un petó a la cara totalment inapropiat a Jennifer Hernoso per celebrar el Mundial. L'episodi no ha eclipsat l'èxit de l'esport femení espanyol. I el president de la Federació veient la repercussió ha demanat disculpes,amb la boca petita: "Seguramente me he equivocado, lo tengo que reconocer. No hay mala fe de niguna de las dos partes". 

El beso de Rubiales a Jennifer Hwermosso, GTRES
El petó de Rubiales a Jennifer Hermoso, GTRES

Deixant de banda Rubiales, la indignació pel petó improcedent és generalitzada. Però com ja va es va demostrar amb Ángel María Villar la Federació no és un òrgan públic que depengui de Miquel Iceta ministre d'Esports. És una entitat privada i a Rubiales només el pot fer fora la mateixa Federació. Alguna premsa ha minimitzat l'episodi. Cap referència a les quatre portades dels diaris esportius. S'ho menja tot la victòria de les jugadores.

marca.750
Marca omet Rubiales, portada

El diari Marca té el dubtós honor de ser el diari més llegit d'Espanya, incloent-hi els d'informació genera.  Dubtós honor per Espanya, és clar. Aquesta dada li concedeix a Marca la categoria de "mitjà de referència" en l'esport. Doncs diumenge a la nit, tot just després dels fets, la redacció de Marca van titular el vídeo de l'escena de Rubiales amb Hermoso d'una manera lamentable i de mals professionals. El diari, madridista i madrileny, volia disculpar Rubiales i ho comparen amb una situació romàntica que no té absolutament res a veure: "Rubiales repitió el beso de Casillas a Carboneo... con Jenni Hermoso"

El petó d'Iker Casillas a Sara Carbonero, Mundial 2010, TVE
El petó d'Iker Casillas a Sara Carbonero, Mundial 2010, TVE

Marca va voler fer-se l'enginyós quan no tocava, o volien treure-li ferro. Però és pixar molt fora de test comparar el petó de Rubiales a una subordinada amb el petó de Casillas a seva nòvia, la reportera Sara Carbonero. La comparació només valdria si Rubiales i Hermoso mantinguessin una relació sentimental oculta com ho era la relació de Casillas i Carbonero en el moment del  seu petó, la Final del Mundial de Sud-àfrica de 2010,. La gràcia del petó del porter va ser que proclamava als quatre vents que la reportera que li feia l'entrevista era la seva parella en secret. La gràcia del petó de Rubiales és inexistent. Ho explica bé David Jiménez, exdirector català d'El Mundo, empresa propietària de Marca:

L'única comparació possible del que ha fet Rubiales és aquesta: "Es como si el director de Marca besara sin si consentimiento a una de sus redactoras". El diari no s'ha donat per al·ludit: no ha retirat el tuit de la comparació pèssima ni ha canviat el titular de la notícia al digital.  Marca va a la seva, ja se sap, abans que periodistes són madridistes.