Un dels programes que més paga la pena veure, assaborir i degustar de tots els que es fan avui en dia a televisió és Las tres puertas a TVE. Un espai on no hi ha pressa, on dues persones, entrevistadora i entrevistat, tenen sempre converses delicioses, pausades, interessants, diferents i tremendament respectuoses. Un programa sensacional, per escoltar, sempre, respostes i reflexions interessants. Una xerrada a dues bandes amb l'únic (que ja és molt) objectiu de dir coses, de conèixer més en profunditat els diferents convidats. Però també, a la presentadora. Perquè tot i que és María Casado la que fa les preguntes, sovint ella mateixa comparteix reflexions amb els seus convidats i hi diu la seva, es mulla, sobre diferents qüestions.
L'emeten els dimecres al vespre i sempre compta amb persones de diferents àmbits amb una història de vida que sovint, et deixa al sofà gairebé sense respirar. Aquesta setmana les tres persones que s'han obert en canal i s'han sincerat davant la periodista catalana han estat Juan y Medio, Sara Baras i Irene Villa. Quedem-nos amb aquesta darrera convidada. Filla de la funcionària de la Direcció General de la Policia María Jesús González, el 17 d'octubre de 1991, amb només dotze anys, va patir un atemptat per una bomba que va posar ETA al seu cotxe, al barri madrileny d'Aluche, quan anava camí de l'escola amb la seva mare. Fruit d'aquella barbàrie, Villa va perdre les dues cames i tres dits d'una mà. Actualment, amb 44 anys, és escriptora, psicòloga i fa conferències sobre la seva experiència, a més de fer esquí alpí adaptat. I ara acaba de publicar un llibre: Saber que se puede. Perdona. Agradece. Confía.
Arran de la seva terrible experiència, surt en la conversa un altre dels atemptats més sagnants de la banda terrorista, de fet, l'atemptat més gran de la història d'ETA, que va tenir lloc a Barcelona. Un dels dies més tristos i durs que s'han viscut a la capital catalana. L'atemptat de l'Hipercor, a l'avinguda Meridiana, al barri de la Sagrera, aquell fatídic 19 de juny de 1987. Un atemptat on van morir 21 persones i en van ferir unes altres 45. I una de les que es va salvar, per una d'aquelles casualitats de la vida, va ser precisament la María, que compartia amb Irene Villa els records d'aquell dia.
Casado ha admès que aquell mes i aquell any, vivia molt a prop del lloc dels fets: “En el año 87 yo vivía muy cerquita de Hipercor y aquella tarde íbamos a ir a comprar toda la familia. Íbamos a ir mi abuela, mi madre, mi tía, mis primos y yo. De hecho, mi tío se fue a trabajar pensando que estábamos todos allí”. L'atzar, o més aviat, un mal de panxa, va impedir que ella i la seva família formessin part d'aquella terrible tragèdia. I és que poc abans que esclatés la bomba que havia col·locat ETA a l'Hipercor, Casado, que aleshores tenia 9 anys, i la seva família, van marxar d'allà, es van lliurar. Per què?: "Nos libramos. ¿Sabes por qué? Porque a mi tía le dio un dolor de barriga. Cuando acabó de comer, algo le sentó mal y le dijo a mi madre: ‘Vamos a dejarlo para otro día’”. La presentadora ha reviscut aquell record amb emoció, així com recorda perfectament l'humà alleujament que van sentir, el mateix que el seu tiet, que de seguida va trucar a casa per comprovar que estiguessin bé. Las tres puertas, una vegada més, un programa necessari.