Maria Garrido té 24 anys i no és una periodista d'esports com les altres. Estudia Dret a la Universitat Pompeu Fabra, cosa que imprimeix caràcter, personalitat i pebrots. És una de les noves cares de TV3 i apareix al programa Les vaques sagrades al costat de patums com Pere Escobar, Lluís Canut o Quique Guasch. Diuen d'ella que fa "el contrapunt generacional". És més que això. És bona.

El seu compte de twitter és cada vegada més imprescindible. Hi explica no només coses d'Esports sinó experiències personals, i la d'aquest matí de dilluns al mig del carrer ha estat especialment desagradable.

La periodista etiqueta l'Ajuntament d'Ada Colau perquè ha estat agredida per un agent de la policia local al bell mig del Raval, quan anava a classe al Campus de la Ciutadella, on estudia per ser, si ho vol, advocada:

"Hola Ajuntament de Barcelona. Esta mañana a las 8.00 aprox, iba andando por el Raval hacia la universidad y había dos policías y uno ha dicho: 'A esta sí que le haría un chequeo'. No sé, pensaba que su servicio era hacerme sentir segura, no más acosada. Gracias".

Un agent de la policia assetjant sexualment, en veu alta, una noia de 24 anys que camina sola per un barri de carrers estrets a Ciutat Vella. Ho diu prou alt perquè ella ho senti. A qui han d'escorcollar el cervell és al guàrdia urbà. No pot ser més repugnant. La Maria Garrido, nascuda a Manlleu, respon als tuitaires que relativitzen l'agressió:

La paradoxa és que, anuncia Mayka Navarro de La Vanguardia i Ana Rosa Quintana, que a la mateixa hora aquest cos policial presentava un "proyecto pionero en prevención de violencias machistas". Mayka Navarro haurà d'afegir l'incident de Maria Garrido quan lloï la policia:

Maria Garrido, TV3

Tenim feina tots quan una noia, famosa o no, periodista o no, no pot passejar tranquil·lament pel Raval o per on sigui ni quan hi ha la policia. Penós.

-----

La Maria Garrido (Manlleu, 1997) és moltes coses i també exjugadora de futbol. En la seva anterior joventut va passar primer per l’Espanyol i després pel Barça, però va acabar deixant-lo i centrant-se als estudis a causa de “les lesions i un entrenador que m’ho va fer passar malament” com va confessar ella mateixa en una entrevista a El Món.

Allà va relatar el masclisme al futbol femení: "He rebut comentaris de l’estil “ets molt fineta, vas ben vestida, ets molt femenina, no sembla que juguis a futbol”. També em pregunten si soc lesbiana. Per sort el creixement del futbol femení fa que tot això es rebaixi. S’ha d’ignorar la ignorància".

El masclisme l'ha patit de petita i ara no en deixa passar ni una. Com ha de ser. Ignorar la ignorància però no deixar-la passar.