Maria Guardiola, foto per llepar-se els dits, celebració d'aniversari prohibitiva

Maria Guardiola és, diguem-ho clar, una de les celebritats internacionals d'aquest país tan petit que es diu Catalunya, però que té una projecció planetària indiscutible. La influencer i experta en moda fa temps que és molt més que la filla de Pep Guardiola i Cristina Serra. És una professional d'aquest sector amb creixement sostingut i imparable. Els seus looks marquen tendència, està sempre a l'última. És un referent. Ha construït un personatge, una marca, un estil. Això què vol dir, més enllà dels estereotips existents en aquest mundillo? Que penca. Que s'ho treballa. Que cada dia s'esforça per fer arribar el seu missatge, que és una professional. I que és ben capaç de guanyar-se la vida amb el seu talent i constància. La seva sí que és una carrera, i no la de Victorias Federicas de pa sucat amb oli. Maria és top. I per això també pot compartir moments de la seva vida molt top. I nosaltres encantats de veure'ls.

La primogènita del tècnic del Manchester City i l'empresària de moda, qui per cert ja no és així i ara llueix un nou look espectacular i molt afavoridor, ha celebrat aquests dies l'aniversari d'una de les seves amigues al Regne Unit: Izabel Kovacic, fundadora d'una empresa tèxtil i dona del futbolista croata Mateo Kovacic, ex del Reial Madrid i actualment a les ordres d'en Pep. La festa ha tingut lloc en un restaurant de Londres molt selecte. Per preu, realment prohibitiu, i per l'oferta existent, només apta per a sibarites: aquí el que es treballa és, principalment, un únic producte. Un dels més cars del món. Res a veure amb el menú que es va cruspir fa uns dies, vaja: aquella hamburguesa amb formatge i patates fregides en un burger. El seu 'cheat meal', un àpat per saltar-se la seva dieta habitual.

El producte del qual parlem és també força calòric, però no té res a veure. Bàsicament perquè no et fots la mateixa quantitat de caviar de Beluga que d'una cheeseburger. No hi ha paladar que suporti això. No parlem de la cartera perquè se sobreentén que en aquests cercles el tema econòmic és una anècdota. O millor dit: només ens fa al·lucinar als que mirem els quartos amb lupa. Al Caviar Kaspia London, el local escollit per al tiberi, ho passaríem més aviat regular, amb calfreds i suor freda baixant per l'esquena. El grup, amb la nostra estimada protagonista inclosa, han compartit un dels plats estrella de la casa. Una patata. Una patata rostida, concretament. Bé, rostida i coberta per un fotimer de caviar. 

Com que som tafaners de mena, no ens hem pogut estar i hem entrat a mirar els preus de la carta de l'establiment. Ens agrada patir. Hem de dir que la patata és força econòmica, són 6 lliures esterlines. El problema és el topping: depenent de la quantitat i de la qualitat del caviar, la broma oscil·la entre 96 i 606 lliures, de 112 a 702 euros. El més curiós del cas és que sempre et cobren la patata. Tant se val que la vulguis d'or i brillants. La patata és sagrada. Sensacional. Un altre món.