María Lapiedra ha deixat tothom bocabadat en renegar del seu passat independentista. La catalana ha vist com Marta Sánchez es convertia en protagonista de la setmana amb la patriòtica lletra que ha compost per l’himne espanyol, i ha volgut pujar ella també al carro.
Fa tres mesos que es passeja pels platós de televisió comentant la seva tempestuosa història d’amor amb el col·laborador de Sálvame, Gustavo González. I no vol deixar d’estar d’actualitat.
És per això que ha aprofitat que tothom parla de l’himne d’Espanya per ocupar titulars. Ha aparegut a Cazamariposas tota vestida de vermell, davant d’una gran bandera amb una papallona -el símbol del programa del cor- dibuixada al centre. Disposada a interpretar la seva pròpia versió.
Una lletra molt personal però sense seguir un fil massa coherent: “Tengo un sueño, vivir en paz, sin miedo y con libertad de hablar y de pensar. No tengo dueño, me acuesto con quien quiero y no me juzgues más. Soy libre para amar. Ni soy mala gente, ni soy delincuente y la corrupción, directa a prisión”.
El millor d’aquesta versió és, de fet, com de malament la canta. Completament desafinada i amb més galls que Manel Navarro, sembla que la música no és el món de Lapiedra.
Que canti aquest himne evidencia que ha deixat de banda els seus pensaments independentistes, que va manifestar fa uns anys quan va recolzar Joan Laporta -la seva exparella que ara s’ha convertit en l’advocat al seu divorci- en la seva candidatura a president de la Generalitat amb l’estelada de vestit.
En veure que declarar-se favorable al procés no l’ajuda en el seu triomf a Telecinco, ha assegurat que ha canviat d’idea: “Vaig ser independentista quan estava amb Laporta, però ara sóc apolítica”.
Val tot en el món de la televisió?