Una de les persones més meravelloses que hi ha a TV3 és, sense cap mena de dubte, la gran Maria Nicolau. La xef és, no només una crack en la seva feina, geni absolut entre fogons, sinó que també és una comunicadora de primer nivell i una persona encantadora. Propera, optimista, divertida, natural, sincera, humil, treballadora, autèntica... Ho té tot. I per si no fos suficient, ens acaba d'emocionar als espectadors de TV3 amb les seves paraules i una duríssima confessió del que probablement hagi estat el pitjor moment de la seva vida, del qual afortunadament va poder sortir, i que ara ha explicat de manera colpidora al Col·lapse de Ricard Ustrell, saltant-li les llàgrimes. A ella i als espectadors. I això que ens té acostumats sempre al seu somriure gegant i la seva mirada sorneguera darrera de les seves ulleres. Però aquest dissabte ens va commoure més que mai:
"Això va ser... una merda. Molt dur. Ai... perdona", diu ella en un moment de la conversa en que no pot reprimir l'emoció. La Maria, a qui fa temps que veiem preparant les millors receptes al Cuines, o al Tot es mou al costat de l'Helena Garcia Melero, que ha escrit un llibre meravellós, Cremo!, i a qui vam descobrir en un El Foraster quan el Quim Masferrer va anar a Vilanova de Sau, on estava ella, que ja aleshores pregonava que la seva cuina era com és ella: "Doncs com soc jo! De casa, que et soluciona la mandanga, que amb quatre duros et faig tres cosetes estupendes. Aquesta és la bona. Serà que no han donat la tabarra els 'tope-chefs', Masterchefs, 'SuperChefs' i 'Chusquitres'. Saps que els hi passa en aquests? Que no cuinen a casa. Arriben a casa, es foten quatre Donettes per no caure desmaiats i se'n van a veure una sèrie de Netflix per baixar el bioritme"...
La Maria, una dona autèntica. Ara la vida li somriu, però les ha passat magres... "Va arribar un moment que em vaig trobar sense casa, sense feina, amb una filla, amb una bossa, i la vida ficada en vint caixes de cartró al mig del carrer. Em vaig enfadar tant, no era just". La Maria, treballadora incansable, fent les hores que fos, mai li ha faltat de res a la seva filla, i que es trobava en una situació duríssima. "Cultura del sacrifici? I jo no cardo més que menjar merda? Estava cansada, frustrada, indignada, em feia mal tot. Què vaig fer? Dir 's'ha acabat'. Vaig anar a un bar de poble, 'deixa't estar d'orgull i posa-ho en pràctica. Si ets bona, posa a prova el que saps i fes-ho realitat'". Van confiar en ella, va posar la nena a l'escola, les caixes a una habitació dalt del restaurant del poble i va resorgir com l'au Fènix. "Va ser una merda... Perdona. Passes por perquè tens una nena petita que depèn de tu. Diferent és que hagués estat sola i buscar-me la vida, però amb una filla, l'has de poder portar a escola i anar-la a buscar".
👉 @MAlbercocs: “Em vaig trobar sense casa, sense feina, amb una filla i la vida ficada en vint caixes de cartró al carrer”
— 3Cat (@som3cat) May 26, 2024
Maria Nicolau comparteix una de les etapes més dures de la seva vida
❌ #Col·lapse3Cat pic.twitter.com/DTWzoI73Zc
Com ella diu, rotunda, "et mires les fotos dels grans congressos gastronòmics, i les elits, i la gent que triomfa, i es preguntin: 'On són les dones?'... On són?: anant a buscar els fills a l'escola, posant rentadores...!! El que em feia por és que a ella, a la meva filla, no li faltés de res".
Maria Nicolau, meravellosa.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!