Fa gairebé dos mesos que María Teresa Campos va morir amb 82 anys a causa d'una insuficiència respiratòria. Una notícia dolorosa, però també previsible. La davallada física i cognitiva de la mítica presentadora era evident i inexorable, havia abandonat la primera línia per viure els últims moments de manera privada i confortable. L'adeu a la Campos va ser a l'altura de la seva llegenda, pel tanatori van passar fins i tot presidents del govern. Les filles Terelu Campos i Carmen Borrego van enfrontar-se a dies intensos, entre la pena, l'orgull, el cansament... i el cap com un timbal amb tots els tràmits que acompanyen a la mort d'un familiar directe. Per exemple, l'herència. Un tema que despertava expectatives a la premsa rosa, per descomptat.
Malauradament per al gremi, no hi havia gaire teca en aquest aspecte. O millor dit: no hi hauria guerres per repartir-se el legat material de la comunicadora estrella de la televisió de les darreres dècades. No hi havia testament, tan senzill com això. La Campos era molt supersticiosa, fer aquest document era com trucar per telèfon a la parca i dir-li “ep, vine cap aquí”. Les hereves són les filles, punt final. Ara, la part morbosa no acaba aquí: també interessa saber què es repartien. Sorpresa: malgrat la ingent quantitat de diners que va guanyar treballant, va deixar una única propietat. Un pis a Màlaga que va comprar fa dècades. Aquest era el patrimoni immobiliari d'una senyora que va invertir tot en una mansió de milions d'euros, i que va haver de malvendre. Vivia, des de fa temps, en un pis de lloguer al costat de Terelu. Un que les filles volien deixar per no haver de pagar una nova mensualitat, clar.
Això sí: la Campos no tindria cases, però els armaris i els trasters els tenia plens d'objectes de gran valor. Una fortuna en vestits, decoració, sabates o bosses de mà que s'ha mantingut guardada al pis de la presentadora fins avui mateix, quan uns operaris d'una empresa de trasllats han procedit a buidar-ho. Han tingut feina, de l'habitatge han sortit caixes i paquets a dojo. Molts en direcció a Màlaga, al pis davant de la platja on la Campos pensava passar els seus últims anys d'existència, si la salut li hagués ofert una mica més de qualitat de vida. Hem vist catifes, marcs, quadres, cadires o làmpades. No han faltat els vestits, capses de barrets, etcètera. També altres objectes més personals i íntims.
Glaça la sang saber de quina mena de coses estem parlant. Dues són les que més ens han tocat la fibra: per exemple, els vestits de bany de la mare Campos. Amb lletra lúgubre, trista, el rètol és claríssim: "Bañadores mamá". També són inconfusibles dos arbres de Nadal, d'aquells sintètics, que tantes vegades hauria fet servir durant els darrers anys. Fa molta pena. El desballestament d'una vida, la dissecció de cada objecte, possessió i record. Al cel sigui.