Els detalls de l'herència de María Teresa Campos continuen impactant. La presentadora, morta amb 82 anys el passat 5 de setembre després de mesos de declivi físic i cognitiu, ha estat una de les professionals de la comunicació més famoses de les darreres dècades. Va ser la gran joia de Telecinco i Antena 3, el fitxatge galàctic, contractant-la a preus desorbitats. Que l'any 1995 la Campos cobrés 3M d'euros per temporada, publicitat a banda, és una barbaritat. És el que li pagava Paolo Vasile durant 8 anys fins que la competència li va oferir doblar-li el sou. Aquell canvi de vorera serà recordat pels insults de la María Teresa en directe al seu antic jefe, el famós "gilipollas". 3 anys després faria les paus i tornaria al corral de Mediaset. I a facturar com a una estrella, evidentment. Sense la lluentor d'abans, però molt ben remunerada.
El programa 'Cuentos Chinos' de Jorge Javier Vázquez, que lluita per mantenir-se en antena malgrat les pobres dades d'audiència (ja han cancel·lat l'emissió dels dijous, alerta vermella), està virant cap a l'antic model de 'Sálvame'. I el tema Campos entra dins de la seva especialitat. Aprofitant l'exclusiva de la revista 'Semana', que anunciava que no hi havia testament, que Terelu Campos i Carmen Borrego són les legítimes hereteres i que només consta una propietat al patrimoni de la difunta, van aprofundir més en els números, els comptes, les factures. Com ha malbaratat, si és que podem definir-ho així, l'enorme fortuna acumulada gràcies a la seva feina.
Parlem, a grans trets i sempre parlant de mínims, de quantitats astronòmiques. 42 milions d'euros en 10 anys, per exemple. Sumin a això el que va ingressar a TVE o a la mateixa Telecinco amb el 'Qué tiempo tan feliz' , i tots els beneficis obtinguts per promocionar productes i serveis en pantalla. Tinguin en compte, a més a més, que parlem de quantitats de fa dècades, actualitzar-lesfa pujar el muntant final. Si la Campos va guanyar tants calés, com és que l'herència ha quedat esquifida? Perquè com a empresària i inversora no era tan bona com davant les càmeres. I perquè hi ha grans forats negres, com la famosa mansió de Las Rozas, a Molino de la Hoz. Una propietat de 2.000 m² i 6.000 més de jardí, comprada per 4 milions més el que va costar la reforma, la piscina climatitzada i la decoració, així com un manteniment de 15.000 al mes. "Su perdición económica", la cataloga el col·laborador Juan Luis Galiacho. La va posar en venda el 2015 per 4'5M, però no la va col·locar fins a 2021 i per molt menys del preu de sortida: 2'5M. Per sobreviure va haver desfer-se de dues propietats més, per prop de 2 miilions. Un negoci ruïnós.
L'altre patrimoni de la Campos ha quedat emmagatzemat a caixes i contenidors. Desenes d'objectes de luxe, el seu gran vici. "Antigüedades, zapatos, vestidos, joyas, decoración". Fan números: "Decenas de zapatos de marcas de superlujo, unos 50. Total, 20.000€. Todos ellos con bolsos a juego, 50.000 más. Trajes y vestidos de marcas com Dolce&Gabanna i Dior, 150.000. Era una amante de las pieles, 300.000€. Decoración, 300.000 más por lo bajini. Un Maserati en el garaje, 170.000, y otros 100.000 en joyones. Total: 1M". El valor sembla alt, però és més sentimental que pecuniari. No imaginem ni a Terelu ni a la Carmen revenent tot aquest inventari per augmentar els seus comptes corrents. Quin panorama.