Feia molt de temps que María Teresa Campos no concedia una entrevista. Darrerament ha patit més sotracs que alegries, amb el segon càncer de la seva filla Terelu, amb l'ictus que va patir fa poc més d'un any, i amb una nova edició de Las Campos que no acaba de veure la llum.
Aquest dimecres, qui va ser considerada l'Oprah Winfrey de la televisió d'aquest país, qui era poc menys que un tòtem de la comunicació, obre el seu cor a la seva amiga i companya a Mediaset, Mila Ximénez, en una entrevista exclusiva a Lecturas. I ha deixat anar algunes perles. Per exemple, que la Campos li atribueix a les misèries professionals que circulen pel seu voltant l'origen del seu ictus: "A mi no me dio el ictus por casualidad, ni porque tuviera yo predisposición a estar enferma. A mi el ictus me dio por puñaladas que me han clavado". Pam. Directe a la jugular.
"¿Puñaladas profesionales?", insisteix Ximénez. "Puñaladas que me han clavado y un día me alteré más de la cuenta y me provoqué el ictus yo misma. Así de claro", respon ella. Un any després, afortunadament la presentadora no té cap senyal ni seqüela al seu cervell. Qui es vulgui donar per al·ludit, que ho faci, perquè María Teresa posa el fre de mà a l'hora de donar noms i cognoms. Algun company de Sálvame? Algun directiu de Telecinco? Toñi Moreno, que la va substituir les tardes del cap de setmana?
Sobre aquesta última, sempre s'ha especulat amb que la presentadora de Viva la vida potser li hauria fet el llit perquè Vasile donés per acabat Qué tiempo tan feliz. Curiós és comprovar com en el programa de Moreno, acostumada a convidar presentadors i artistes amb dilatada carrera a les espatlles per fer una sessió de massatge-revival, no hagi entrevistat mai la Campos. Més enllà del seu dolor, tant per l'ictus com per la suposada traïció professional, amb punyalades per l'esquena, Campos parla amb esperança tot i el càncer de la seva filla Terelu: "Mis hijas temían que me diera otro ictus cuando me contaron lo del segundo cáncer de Terelu".
Una Terelu amb qui, per cert, van compartir germans, en una confessió divertida: "mi hija y yo tuvimos dos novios que eran hermanos, ella con uno y yo con otro. Y ella me decía: 'mamá, no me lo levantes que éste me gusta mucho'".