L'actor Mario Casas és un dels homes del moment. Acaba de guanyar el seu primer Goya amb la pel·lícula 'No matarás', dirigida pel català David Victori. Un reconeixement de primera línia per al gallec de 34 anys. Gallec, sí, però amb arrels a Barcelona: va viure a la capital de Catalunya des que tenia 4 anys fins a la majoria d'edat. Té grans records de la ciutat i hi torna sovint, ja sigui per motius laborals o per gaudir en companyia dels seus amics i familiars. De fet, potser els veïns de l'Eixample Esquerra se l'han trobat en alguna ocasió al supermercat o fent un tomb per les terrasses de la zona: no se n'amaga. S'estima Barcelona, és així. I ha signat una petita però indiscutible declaració d'amor a les pàgines d'El Periódico: "Tiene un aura especial. Es una ciudad que se fotografía muy bien por su luz y el mar, es muy cosmopolita y universal".
Casas no només s'estima la ciutat, els seus racons o la fotogènia: també la llengua pròpia del país. De fet, té un desig: "m'encantaria fer una pel·lícula en català", va dir durant l'entrevista. Amb la freqüència amb la que participa a rodatges a Barcelona, no ens estranyaria gaire. Acaba de finalitzar-ne una nova minisèrie, 'El inocente', a partir d'una novel·la nord-americana ambientada als carrers barcelonins. En Mario fa el que, malauradament, no és comú a Espanya: respectar i admirar l'idioma propi, i fer-ho sense complexos. No és, ni molt menys, la primera vegada que ho demostra. De fet, la considera sexi, li agrada com sona: "cuando lo hablo me cambia la voz". El que li faltava per acabar d'enamorar sense remissió a catalans i catalanes, vaja.
En Mario, una estrella del cinema espanyol, vol fer pel·lícules en català. El problema el té la indústria, que sovint maltracta les llengües de l'estat. Que s'ho facin mirar.