Dilluns Al cotxe de TV3 amb l'estrella del cinema espanyol: Mario Casas. Si l'èxit es mesura per portar espectadors a la taquilla, Mario Casas és el número 1. Mai ha rebut una miserable nominació als Goya però té tot el reconeixement de la indústria. Com Steven Spielberg abans de La llista de Schindler: Hollywood no li va donar ni un Oscar però els feia guanyar molts diners. Casas ara estrena pel·lícula catalana, El fotògraf de Mahuthausen, però no hi parla català. A l'entrevista amb Eloi Vila tampoc, tot i haver estat escolaritzat a Catalunya durant deu anys. Vam trobar a faltar una pregunta sobre la teoria de les escoles adoctrinadores catalanes. Com Leo Messi, escolaritzat a Catalunya, mai s'expressen en públic en una llengua que han après. Això és la immersió: cadascú parla com vol.
“M’agradaria molt fer teatre però, quan era un nen, a la Passió d’Esparraguera, jo hi feia un taller teatral i em vaig quedar en blanc. Crec que això m’ha deixat una fissura traumàtica i pot ser que tingui una mica de pànic escènic” @mario_casas_ #AlCotxeTV3 pic.twitter.com/VXnc0LAzLJ
— Al cotxe! TV3 (@alcotxetv3) 5 de novembre de 2018
Mario Casas: "Con 12 años me quedé en blanco representando poemas en el teatro de La Passió d'Esparraguera, desde entonces tengo cierto pánico escénico en directo. Podría hacer teatro pero me gustaría algo más pequeñito". El jove actor repassa la seva infància i adolescència catalanes: "Nací en La Coruña pero vinimos la familia a vivir a Collbató y despúes a Esparraguera y Martorell. Estuve más de diez años viviendo en Catalunya. Catalunya es mi primera casa. Pero no soy culer, soy del Dépor. Con el fútbol y la política es difícil posicionarse porque vas a recibir por cualquier lado. Soy del Barça que amamos todos, el de Guardiola. Y Messi es el mejor de la historia. Soñé en ser futbolista".
TV3
Casas té la lliçó apresa, no es mulla per no perdre espectadors hiperventilats dels que es neguen a veure Javier Bardem perquè és crític amb el PP. Mario ja té 32 anys però és una icona de la indústria i està assessorat al detall: "Soy del Dépor". Una mica inversemblant en un nen que va estar tota la infància vivint a Catalunya amb el Barça de Cruyff i que volia ser futbolista. Doncs com amb el Barça, amb tot: "Sobre política si me pronuncio me darán por todos los lados". Té raó, el problema és que l'entrevista perdi substància i audiència: un fluix 6,4%.