La croada hispanista contra les llengües pròpies de l'estat espanyol no s'atura, malgrat la ridiculesa dels seus plors victimistes. "El castellano está en peligro", criden embogits, inventant relats inversemblants i terrorífics. Pura ficció espanyolista i monolingüe, i que aquest cap de setmana ha rebut el suport d'una superestrella, precisament, de la ficció: el premi Nobel de Literatura i fatxa assimilat, Mario Vargas Llosa. "El español, idioma universal, está hoy disminuido, silenciado, preterido ante lenguas locales que hablan minorías", escriu a 'El País' el nòvio peruà d'Isabel Preysler. El reguitzell de bajanades d'aquesta mòmia és patètic, i té tots els ingredients de l'ecosistema ultra: indepes, ETA i la glòria de la colonització i genocidi espanyol a América Llatina, al qual Llosa dona les gràcies i se sent orgullós "por ser herederos de aquellos humildes españoles". Casiná.
Llosa té una prosa molt fina, però la seva caspa és gruixuda i llefiscosa. S'entén, evidentment, que sigui l'amor platònic de Cayetana Álvarez de Toledo, tan intel·lectual com a reaccionària. El text no val ni dos cèntims, per molt que el diari que el publica vulgui cobrar els seus lectors per sotmetre'ls a una sessió de tortura. Ara bé, com a provocació no està gens malament, i ha obtingut el que volia: bronca. La pallissa de les xarxes és infinita i transversal: rep de les seves víctimes però també d'espanyols que s'han de tapar el nas al seu pas. Fins i tot d'un anglès que ha abraçat l'idioma i la cultura espanyola sense menysprear les llengües cooficials de les nacions de l'estat: James Rhodes. El músic el ridiculitza en 4 idiomes. Deliciós.
James Rhodes retrat / @jrhodespianist
Mario Vargas Llosa amb 'amiguetes' a la mani ultra de Colón / EFE
La decadència és molt punyetera, Mario. I la incultura, tu que ets tan il·lustrat: el fantasma que t'empaitarà sempre. Millor que et dediquis als saraos, on no obres la boca.