Mario Vargas Llosa ha tornat a celebrar la seva tradicional festa a la finca El Jaral de la Mira d'El Escorial, a Madrid. La de 2023 ha passat molt més desapercebuda que en ocasions anteriors, es nota l'efecte Isabel Preysler. La influència de la reina de cors és evident, la desfilada de personatges va de baixada i les files dels incondicionals estan minvant. No hi ha relumbrón. Una mica com l'aspecte exterior d'en Mario, que té 87 anys, acaba de superar problemes de salut i, en veritat, no fa l'efecte que tingui el cos per a molta gresca. Sigui com sigui, però, no ha volgut perdre's el seu autohomenatge.
L'oferta de la jornada, la de sempre: tiberi pantagruèlic i 'capea', dues de les passions del literat famós i espanyolista. Feia acte de presència a les 12 del migdia al costat de dos dels seus fills, però sense la companyia de Patrícia Llosa, la seva exdona restituïda després del cataclisme amb la Preysler. Potser va evitar desplaçar-se des de Nova York per no repetir becainetes en moments poc afortunats, com la famosa migdiada a París en plena proclamació com a membre de l'Acadèmia francesa, amb Joan Carles i Cristina de Borbó en primera fila. El jet-lag és molt dolent, millor prevenir que haver de lamentar-se. I que passar vergonya. Amb una vegada n'hi ha prou.
El xef Mario Sandoval, propietari de la finca, va preparar un menú (a 1.000€ el cobert, en Mario factura) que oferia entrants com "boquerón marinado con esfera de aceituna, uva con crema de pistacho y nueces, buñuelo cremoso de bacalao y steak tartar", explicava Paloma Barrientos a Vanitatis. La proposta principal era de la magnitud de "ensalada de perdiz escabechada con nueces y pasas, ceviche de gamba roja con leche de tigre y maíz liofilizado con esencia de cabeceras, cochinillo con su carne jugosa y en piel crujiente". Per acabar, pastís àrab. Van sortir rodolant cap a la petita plaça de toros de la propietat, on va haver-hi una baixa: Cayetano Rivera no va torejar, estava lesionat. En comptes de la muleta va agafar una birra. És la segona vegada consecutiva que el deixa a l'estacada, quin lleig.
Un altre torero, Diego Urdiales, era l'encarregat de matar de manera salvatge uns vedells i de brindar-li les orelles i d'altres trossos esquarterats a l'homenatjat, a qui acompanyava a la "llotja" una Esperanza Aguirre entusiasmada. Després del sacrifici tocava fer més caixa, subhastant el primer exemplar de la seva pròxima novel·la, que sortirà a la venda el 26 d'octubre. Una jornada per a major glòria d'un home que, això sí, no ofereix la seva millor versió física i anímica. Se'l veu consumit. Però no sap dir que no a una bona festa, què va. Genio y figura, hasta la... això.
