Mario Vargas Llosa continua hospitalitzat a Madrid després d'haver-se contagiat de la covid. El seu estat de salut és un misteri; de moment l'únic que se sap és gràcies al tuit que el seu fill, Álvaro, va fer durant la jornada de dilluns per desmentir els rumors al voltant de la figura de l'escriptor. Un comunicat breu, sense cap tipus d'informació sobre la seva situació i que incidia de manera categòrica en una exigència: respecte a la família. Una posició comprensible, però exagerada. I el que ha passat aquest matí als carrers de la capital d'Espanya així ho corrobora.
El Nobel peruà és una figura pública de primer ordre. Ho és per la seva faceta literària, però també com a opinador polític, conferenciant i personatge de la crònica rosa. Sí, aquest últim aspecte no li fa gens d'il·lusió, però ara és tard per queixar-se. No t'emboliques i et separes de mala manera d'Isabel Preysler si vols que et tractin com un anònim. No es pot fer una truita sense trencar els ous, vaja. Els que pitjor porten la fama d'en Mario són els seus fills i, especialment, la seva exdona Patrícia Llosa. Bé, ex. Una ex recuperada, tornen a ser una família unida després de l'huracà Preysler. La Patrícia veu una càmera i un micròfon i perd els estreps.
Patrícia Llosa, experta en numerets en públic
La senyora és aficionada als numerets, ho hem vist en diferents situacions. Algunes de violència i mala educació descarada, i d'altres de menfotisme extrem. En aquesta categoria guanya per golejada la becaina que es va fotre mentre l'escriptor feia el discurs solemne d'ingrés a l'Acadèmia Francesa, amb Joan Carles de Borbó i la filla Cristina entre el públic assistent i milers de francòfons i intel·lectuals veient la retransmissió per televisió. Sublim. Doncs bé, ara tenim un nou hit al seu currículum, acaba de sortir calent del forn. S'ha produït mentre periodistes d'agència s'interessaven per la salut de Vargas Llosa. No ha dit ni ase ni bèstia, però quin espectacle. Esgarrifós.
Nenes de parapet, cara de pomes agres i un últim recurs desesperat. Xou a Madrid
La senyora ha utilitzat escuts humans. Així de clar. Dues o tres netes li feien de parapet, de barricada, de defensa antipersones. Les nenes anaven parlant per telèfon mentre la Patrícia les guiava amb les mans, col·locant-les davant de l'objectiu. Les criatures es petaven de riure, no ho podien evitar. Un semblant que contrastava amb el rictus de pomes agres de l'àvia, que mossegava amb la mirada. Hi ha un moment de tensió extrema, quan s'adona que les adolescents no compleixen la seva tasca de manera eficient. Treu una jaqueta (amb la calor que fa a Madrid) del no-res i la posa entre els caps de les criatures. No serveix de res, però. Numeret? No, numeràs.
Clica a la imatge per veure la seqüència:
Seria més fàcil dir, "tot bé, gràcies", i marxar discretament. Però va a ser que no. És en el seu dret, clar, però... quin xou.