Del conte de fades a la crònica escatològica i final de novel·la de terror. Mario Vargas Llosa no ha pogut escapar a la seva naturalesa de gran literat en el seu romanç malaguanyat amb Isabel Preysler. La filipina i el peruà han acabat fatal, tot i que aquest desenllaç era més que previsible. De senyals no n'han faltat, sobretot amb aquelles fotos de l'escriptor en xandall accedint al seu pis de solter al centre de Madrid, lluny de la mansió de la mare de Tamara Falcó a la urbanització Puerta de Hierro. Estaven separats de facto, però veure's a les revistes i la premsa en general els va agafar a contrapeu, no estaven preparats per a la tempesta. I van tendir un petit pont basat en l'interès: Vargas Llosa necessitava la seva parella famosíssima perquè lluïssin els seus compromisos laborals; a Preysler perquè volia controlar els tempos del cuore, n'és la reina. Bé, i perquè en Mario li feia pena. Deixar-lo amb 86 anys li semblava inhumà.

La solució d'emergència no va detenir l'hemorràgia i aquell amor de "pichula" però sense relacions sexuals, farcit de ventositats i retrets, va acabar florint-se. I la Isabel va acabar per llançar-lo al contenidor corresponent: el del rebuig. Amb la relació morta i enterrada ha començat un xou interminable de revelació de secrets íntims, i no només els que en Mario va escriure al relat curt 'Los vientos'. Curt però demolidor: se'n fotia de la seva nòvia i de la filla marquesa, titllant-les de frívoles, de persones només preocupades per les cremetes i els productes de bellesa, fins i tot mofant-se del currículum de la Tamara. El millor de tot: que el va escriure el 2020, és a dir, que la cosa ve de lluny. Així les coses, semblaria que Vargas Llosa ha viscut un infern, que era presoner contra la seva voluntat. I no. No és pas així. De fet vivia a cos a un rei, "como Carlos III de Inglaterra", el defineixen així al diari ABC.

Mario Vargas Llosa en xandall / GTRES

El curiós calvari de Vargas Llosa: majordom, cuiner, plats de cullera i prohibicions al rebost

La periodista Pilar Vidal dedica diverses peces a la parella, i el Nobel peruà i pròxim membre de l'Acadèmia Francesa (Joan Carles i Cristina de Borbó han estat convidats expressament a la cerimònia) no surt ben parat. Alguns passatges són per acotar el cap, com el mètode que va fer servir per acostar-se a la Isabel, o el comportament envers la seva esposa, Patricia: li va ser infidel moltes vegades, fins i tot amb la dona del seu cunyat. Però hi ha d'altres elements que permeten conèixer els hàbits casolans de Vargas Llosa i aproximar-nos a aquell suposat calvari. Una gàbia d'or en la que totes les seves dèries quedaven satisfetes. Des de gaudir d'un majordom que fins i tot el vestia, a fer desaparèixer fruites i fruits del rebost. Prohibits els aliments amb pinyols o llavors, fins i tot les olives. Fora, menys la papaia, curosament tractada per evitar-li ensurts i mala maror. En canvi, el cuiner que tenia permanentment a la seva disposició sempre estava preparat per apanyar-li uns ous ferrats o unes llenties amb els seus sagraments, plats pels quals ma-ta-va, com Belén Esteban. Per no parlar del pa de pessic amb gelat o el seu esmorzar habitual: iogurt, muesli, suc de taronja tot just acabat d'esprémer... un hotel de 5 estrelles.

Mario Vargas Llosa / Europa Press

Obsessió pel seu pes i per un ritual que cada nit exigia a Isabel Preysler

Amb aquesta dieta en Mario corria riscos: podia engreixar-se. I malgrat el que escrivia sobre les cures corporals de la Isabel, també estava obsessionat per la seva forma física, per lluir bé. De fet el coneixen força en un centre molt elitista d'estètica de Marbella, que visita per eliminar excessos. "Un esclavo de la imagen", diu l'autora. Cremes facials a diari, xampús i fixadors especials, perruquers de confiança, pedicura i manicura cada dissabte... De tot. No és tan diferent a la Preysler, a la que no suportava però a la que obligava a repetir cada nit, abans de dormir, un ritual: "Que fuese a arroparle y le diese un beso en la cama cada día, ya con la luz apagada". Després cadascú feia la seva vida, cosa que li molestava profundament. I per aquí es va trencar la corda. Una de vellut amb acabats d'or, però que no ha suportat el seu pes.

Isabel Preysler i Mario Vargas Llosa / Europa Press

Mario Vargas Llosa, un reiet destronat. A veure qui el vesteix, li fa llenties amb xoriço i li canta la nana. No seran ni la Preysler, ni el xef, ni el majordom.