París bien vale una misa. Aquesta frase, atribuïda a un Borbó del segle XIX, l'Enric, es podria reinterpretar aquest 2023 gràcies a l'acte d'ingrés de l'escriptor peruà Mario Vargas Llosa a l'Acadèmia Francesa. Si més no és el que ha fet un altre Borbó, Joan Carles, que ha deixat la seva gàbia d'or a Abu Dhabi i s'ha plantat a la capital de França per acompanyar el Nobel durant la cerimònia solemne, juntament amb la seva filla Cristina. Tots dos en primera fila, fent el paper d'Isabel Preysler i Tamara Falcó però sense tant d'estil: un, amb el vestit arrugat. L'altra, amb una americana amb brilli brilli. En quant a la missa... bé, el que ha ofert Vargas Llosa no era una homilia religiosa, però sí un discurs etern i soporífer com a preludi de la seva ascensió al cel de les lletres franceses.
A banda de la parella royal, en Mario ha estat arropat per la seva família. Els fills i l'exdona, Patrícia, amb la que està recuperant el temps perdut. La Llosa li ha perdonat, per enèsima vegada, les seves infidelitats i humiliacions. Pelillos a la mar. Vargas i el Borbó són com dues gotes d'aigua: si Sofia de Grècia ha suportat una vida de menyspreus, què no hauria de fer la Patrícia, que a més a més ha aconseguit recuperar el seu home? Ara van pel món com a una família feliç, unida, inseparable. El teatret sembla convincent, si més no a primera vista. Fins i tot la senyora de 78 anys ha tret forces per intentar atonyinar la premsa, que li fica el dit a l'ull amb el tema Preysler. La seva bossa de mà és una espasa més poderosa que la que li han regalat a Mario com a acadèmic. Get physical. Quina por.
La família de l'escriptor, Joan Carles de Borbó i la infanta Cristina, l'afició del peruà durant l'acte solemne
A veure, que tants excessos també passen factura. 78 anys són molts anys, el cos no aguanta de la mateixa manera que amb 60, 50 o 40. En algun moment ha de descansar de perseguir reporters, de sopars i fotos de família, d'anar d'aquí cap a allà intentant fer tornar a casa a l'ovella esgarriada. El que ningú s'esperava, però, és que decidís carregar les piles en el pitjor moment possible. És a dir, en ple acte de coronació del seu estimat, durant el que abans esmentàvem com un discurs etern i soporífer. La Patrícia ha fet que en Mario patís un ridícul sideral, impropi, totalment fora de lloc. No parlem per parlar. Tenim una prova irrefutable, pocs minuts després que el peruà comencés la seva intervenció en una sala que presentava aquest aspecte.
Patrícia Llosa clapant durant el discurs de Mario Vargas Llosa, ridícul sideral
4 minuts és el que ha trigat Patrícia Llosa a claudicar i fer-se una becaina davant de tot el públic i d'aquells que seguien l'esdeveniment en directe via Youtube. 4 minuts és la nostra estimació, perquè és el que ha trigat la realització a oferir una imatge de familiars i amics de l'escriptor seguint les seves doctes paraules. Clapada. Sobant. En un altre món. Roque. Com un tronc. Hi ha mil formes i sinònims per descriure el que feia la senyora, al costat del fill Álvaro. Quina escena. Ni els fidels més fidels de Vargas Llosa el suporten quan es posa intens. Patrícia, KO. La imatge de la jornada.
La Preysler petant-se de riure a Villa Meona. Aquest serial millora per segons.